FINISHERS!!

Aquest diumenge dia 5 hem sumat dos finishers més al club de la llarga distància: L'Olga i en Josep Companyó, debutants, juntament amb en Rafa, amb l'experiència de l'any anterior, aconseguien acabar l'Home de Ferro d'Ibiza, una prova totalment renovada per l'organització, amb una localització de boxes i circuits totalment nous, i segons sembla, molt més durs, a veure que ens expliquen els protagonistes!!

Ara toca descansar, assimilar i degustar tot el que s'ha fet aquesta temporada, i un cop recuperats física i mentalment, planificar la que vé amb uns objectius ambiciosos (si volem podem, no?)

Per la meva part els vull felicitar i animar a seguir amb nous reptes, he sentit Ironman????....

ENHORABONA A TOTS TRES!!!

Jordi

Reanudem!!!!

La Sandra amb una sortida de l'aigua molt complicada

L'Alfred començant a tope la cursa a peu

Hola de nou a tots/es!

Despres de temps he aconseguit poder activar la publicació de tota mena de coses relacionades amb la secció triatlética del Xaloc. Us enviaré un correu amb la nova contrasenya perque tothom qui vulgui hi pugui penjar el que li sembli (amb seny, eh!! jejejeje). De moment hi afegeixo la crònica del TRI de Platja d'Aro i dues fotos, si algú en té més, ja sap el que ha de fer!!!

Apa doncs, a cuidar-se, entrenar i supermineralitzar-se!!!!

II TRIATLÓ de PLATJA D’ARO

El passat dissabte dia 27, es va celebrar la segona edició del Triatló de distància esprint (750-20-5) a la població de Platja d’Aro. Aquesta prova estava organitzada per l’AC XALOC, juntament amb la Regidoria d’Esports de la localitat.
Els circuits d’aquest any eren totalment nous respecte els de la primera edició; la natació consistia en donar la volta a unes boies que delimitaven un recorregut en forma de quadrat amb sortida i arribada a la mateixa platja, per totalitzar 750 metres. L’estat de la mar, amb onades considerables, va endurir molt aquest primer segment de la cursa. A continuació se sortia de l’aigua per recollir les bicicletes dels boxes situats a la pineda d’entrada a la Platja de Riuet, i realitzar quatre voltes a un circuit d’anada i tornada des del Magic Park, fins a l’entrada de S’Agaró, un recorregut exigent de vint quilòmetres, amb un desnivell acumulat considerable. Finalment, i un cop deixada la bicicleta, es realitzava el parcial a peu, el qual mesurava una mica menys de cinc mil metres, però que pel seu perfil trenca-cames es va fer especialment dur per als participants.
Els representants ganxons en aquesta prova van ser quatre: En Josep Viñolas aconseguia introduir-se en el top-ten, en vuitena posició final; l’Alfred Mont realitzava una gran cursa en la seva primera participació en un triatló, i finalitzava amb un meritori temps de 1:20; a continuació es classificava en Josep Parareda, en la seva segona presa de contacte amb el món triatlètic, amb un temps de 1:28, , i gaudint en tot moment d’aquest triatló; la representant femenina de l’equip en aquesta ocasió, la Sandra Callizo, malgrat patir problemes al primer sector, aconseguia completar també el seu segon triatló de la temporada. Molt destacable doncs l’actuació de tots quatre, en una prova que no era gens fàcil.
Des de l’AC XALOC volem agraïr especialment la tasca de tots els voluntaris i col·laboradors, membres de Protecció Civil i Policia Local de Platja d’Aro.

JA EN TENIM UN ALTRE!!!!!!

Enhorabona Richart, ja ets un IM finisher!!!

Seré sincer, quan vaig començar en aquest món, realitzar un IM era per a mí una meravellosa utopía. Evidentment havia sentit parlar del mític Hawaiï, però poc temps despres i gràcies a un apassionat del triatló com pocs he conegut, que es deia (i diu) Josep, però que tothom el coneixia com a Richart, començava a familiaritzar-me amb noms com Frankfurt, Roth, Niça....que mític i meravellos que sonava tot alló! Per aixó me n'alegro especialment que hagi aconseguit Niça, se el que significa per ell i l'entenc. Reconec que ell em va fer entrar el cuc dels IM, el veia parlar amb aquella passió i il·lusió per realitzar-ne algun, que em vaig prometre a mi mateix que abans de fer els 40 jo volia ser un finisher, i si podia ser en el que molts consideren un dels IM més durs del món: Lanzarote.

D'aquests pensaments ja fa més de set anys...com passa el temps!!! Enrera han quedat hores i hores d'entrenaments, mals de cap, patiment, lesions, i inconvenients variats i per a tots, però aquest any, de moment tres ganxons ja som finishers, i les perspectives per al que queda d'any són força bones, amb motivació i ganes d'altres companys/es per fer el pas de l'Home de Ferro i encarar l'any que vé amb la intenció de completar el seu primer IM....genial!!!!

Per aixó des d'aquí vull felicitar i animar-vos a tots a seguir entrenant, competint, cadascú assolint els seus objectius dintre aquest esport, siguin els que siguin, tots tenen el seu mérit!!!

Així doncs sí, soc un IM finisher, amb tot el que comporta, la distància és la mateixa, d'acord, les circumstàncies són diverses i diferents en tots, és veritat, però jo tinc una espineta clavada.....

La meva espineta es diu Lanzarote. Era el meu objectiu des de que vaig acabar l'Home de Ferro 07. Aquest any no ha pogut ser, sembla que la febre dels IM em va jugar una mala passada i les inscripcions es van tancar abans del que comptava, però si consulteu les llistes d'inscrits a Lanzarote 2009 ja hi podreu trobar el meu nom.....

Doncs si, ja estic inscrit!! La decisió de fer-lo l'any que vé ja la tenia presa, però despres de veure al Youtube imatges de l'edició 2008 em vaig dir a mi mateix que jo havia de fer aquest triatló, així que ja estic inscrit, que tremoli Lanzarote, perque prometo entrenar més i més fort que l'any anterior (t'ho prometo Viñoles!)

Ara però em quedarà una altra espineta, i és el Challenge BCN de l'octubre de 2009, però es que hi han una sèrie de variables laborals que em condicionen els mesos anteriors i no me la puc jugar, almenys fins a finals d'octubre o sabre si les variables son reals o no.....

Així doncs si algú més s'anima a venir a les Canàries el 29 de maig de 2009, jo hi seré (evidentment si tot va bé, no soc dels que m'agrada fer plans a tan llarg termini, però....)

"IRONRICHIE"

Bé, ja tenim un altre iron en l´equip, en Richart.

Després de molts mesos que si si que si no, ja que l´organització el tenia en llista d´espera i després de 2 mesos d´entrenament i fer meravelles per combinar-se hores d´entreno + la paciència (en aquest cas) de la Marina, han conseguit la desitjada plaça de finisher en un Ironman molt dur com és el de Niça.

A part del recorregut, preferentment muntanyós; aquesta vegada se li va sumar la forta calor i humitat que sol haver-hi en aquesta part del Mediterrani. Així doncs, després de 1h10´en la natació, 5h49´en el sector ciclista i 4h20´interminables en el marató , va creuar la línia d´arribada amb un total de 11h34´. Pel mig queden molts mesos de preparació, tant física com psíquica, molta il-lusió, bastant de patiment i sobretot voluntat i perseverància, crec que el més important.

Per mi creuar la línia d´arribada a Ibiça01, va ser una experiència que no olvidaré mai, segur ue per en Richart i per tots aquells que la creuen, tot el treball fins aquí els hi haurà valgut la pena.

Així doncs, moltes felicitats per en Richart i la MArina...i a un tal Macel Zamora.

Per la seva part, en Jaume a 10k de Niça va completar el 3.000 en pista amb un temps final de 8´39´79" a 3 dècimes de la seva millor marca personal. Segur que en la propera ho aconsegueixes, ànims que aquest dimecres toca baixar de 15´00" en el 5k.

A falta de la crònica de l ´Ironman, tanco la paradeta.


Fins la pròxima,
jvc

VAYA ANIMAL!

Aquest tio no em deixa de sorprendre...

En el viatge a Langkawi vaig compartir avió amb un crack, un autèntica bestia parda, Petr Vabrousek. A l´Ironman va quedar 2º, però és que això tractant-se d´aquest tio es pura anècdota, perquè des de llavors ha realitzat 5 ironman, 2 half ironmans i una marató. Els Ironmans Top 10 en tots, i pel mig una marató a 2h31´, simplement flipant.

Això és el què explica.

Hallo, Just 6 days after my 4th place finis at Ironman Brazil, I successfully defended my title at Viennaman Half Ironman (after big fight with Lothar Leder on the run:



I am getting back into great shape and another 6 days later (this Friday), I will try to defend another title from 2008 – Bigman Prague (combined times from Friday xterra race and Saturday IM distance race). Thanks for all your support! Cheers Petr Vabroušek





..i és que 2 setmanes dp del marquote en marató, va quedar 4rt a Ironman Brasil, marcant el millor parcial a peu. Menuda bestia.

A banda d´això, en el planeta Terra, tinc dos amics que si no han arribat a Niça, ho estan a punt de fer. En Richart intentarà doctorar-se en la disciplina més dura del món triatlètic, l´Ironman; i en Jaume Quintana per rebaixar la seva marca de 8´36" en el 3.000.



Els hi desitgem el millor! Molta sort a tots 2!

jvc

TRIATLÓ DE SALOU

Ja torno a ser per aquí, tremoleu!!!!!

Triatló de Salou, es miri com es miri una petita bogeria a tres setmanes d'haver acabat l'Ironcat, però tenia moltes ganes de fer-lo, em notava força recuperat (tot i que tenia la sensació que em faltava xispa...) i també volia saber com respondria el meu cos al ritme de competi. Total que cap a Salou falta gent, i a la sortida de l'Olímpic tres xaloquis, l'Olga, en Rafa i el que sotscriu, i una debutant en l'Sprint, la Sandra.

A part de nosaltres, molta gent, molta, potser massa per un circuït relativament petit, però és el que hi ha. La Sandra cap a l'aigua a les 8:30 acompanyada de més de 150 triatletes, i la resta deu minuts despres per nedar en el mateix recorregut, però a dues voltes.

Sortim de l'aigua de la maneta en Rafa i jo, i cinc minuts darrera nostre l'Olga. La T1 rapidíssima, de les més ràpides que recordo amb neopré, tornem a sortir juntets amb la bici amb en Rafa, i a fondo!!! Tan a fondo que en la primera de les voltes la meva panxa em recorda que havia estat tota la setmana xunguillu, i en Rafa paga les conseqüències del su refredat i no pot entrar en el meu grup. Mentrestant la Sandra ja rodava les seves tres voltes, i uns minuts despres començava les cinc que li tocaven a l'Olga. Aquest any feia una mica de vent, cosa que damunt la bici es deixa notar especialment, sort que ja hi estem acostumats, això va fer que s'enduris una mica més, i tots varem fer pitjor parcial que l'any anterior...T2 altre cop molt ràpida (no semblo jo) i a còrrer!!! Que dur que es això de còrrer tan ràpid (d'intentar-ho, vaja) em sembla que li haure de fe cas al "Tsent-sei" Viñoles i fer alguna sèrie de tant en tant, jejeje....Deu quilometrets mal comptats (9 i "pico"), perqué no es normal que jo fagi 39 minuts.....tant de bó!!!! Al final, esprint amb la primera noia, que em va treure uns quants segons, per acabar en 2:07, un minutet i algo menys que l'any passat, no està mal. En Rafa també va millorar el seu temps per marcar 2:10, i l'Olga rebaixava la seva marca de distància olímpica en més de deu minuts, si es que estem fets uns màquines, jajajaja!!!!

Felicitació especial per a la Sandra, que finalitzava el seu primer tri més que contenta i es treia de sobre alguns dubtes.

Conclusió, recuperació quasi total despres de l'Iron, i a seguir apretant pel B de Banyoles de final de mes, despres a descansar una miqueta, que ja tocaria.....

I per acabar, agraïr molt i molt els ànims de la Mireia, en Compi, l'Eva i la Naia, en Roger i la Marta, el vostre alé sempre és fonamental i ajuda moltíssim!!!!!

Jordi

IRONCAT 2008 i altres cosetes...

Hola a tots!

Ja fa temps que volia escriure alguna cosa en el blog, però la veritat es que la falta de temps unes vegades, i la de conexió a internet, altres, ha fet que fins ara no hi pogues dedicar una estoneta.

Doncs si, ja està fet, he assolit un dels meus reptes personals: acabar un triatló de distància Ironman! La veritat es que en algun dels meus pensaments i reflexions optimistes ja hi havia inclosa la possibilitat de baixar de les 11 hores en una prova així, i més amb les característiques de l'IRONCAT, però tots sabeu que cada cursa és diferent, que hi han moltes variables que hi influeixen (sense anar més lluny varem fer entre 400-500 mts més de natació, la pluja, etc...), i per tant, lo més important era, i és sempre per a mi, presentar-me a la sortida amb la sensació de la feina feta i amb la mentalitat a tope. En altres triatlons us diria que, personalment, si no acompleixo la primera de les premises (la segona és fonamental), els entrenos i la posada a punt justa, sortiré igualment per difrutar d'aquest esport, com per exemple vaig fer a Salou, però crec que a partir d'un de distància B, tan important és el físic com el cap, i fins i tot, en un Ironman o un de llarga distància, la mentalització és més del 65 per cent. Arriva un punt on les cames diuen prou, i es quan el nostre cap ha de canalitzar totes les sensacions negatives que li envia el cos, això es pot entrenar, però el primer que hem de tenir clar es que es ho hem de creure, hem de creure que ho podem fer, la forma de fer-ho?.....suposo que cadascú ha de trobar la seva, un altre dia us explicaré les meves......

En fi, despres de tot aquest rotllo resumiré una mica la cursa (no em faré molt pesat perqué ja em deveu haver sentit explicar la "batallita"...).

Natació, aigua calmada tret d'alguna petita corrent, em vaig orientar força bé (per ser jo...), vaig haver d'aguantar un "xupón" que m'anava tocant els peus durant una volta, i al final 1:08 per aproximadament 4200 metres i 19ena posició....150 metres amb el neopré a la cintura fins a boxes, i a pujar sobre el "pepino" (gràcies David), que em va portar despres de 180 quilometrets repartits en sis voltes emmig de camps d'arròs i regats amb tres horetes de pluja contínua, amb un parcial de 5:40 a començar la marató amb marge per aconseguir el meu objectiu doble: acabar i per sota de les 11 hores......buf!

La marató, només de sentir el nom per separat ja fa respecte! si jo lo màxim que havia corrigut eren els 30 quilòmetres de l'Home de Ferro....en fi, sis voltetes i això ja estaria. La veritat es que el temps plujos i fresquet al final fins i tot va venir bé, si arriva a fer calor hauria sigut molt més dur. Així doncs la tàctica era la mateixa que sobre la bici, menjar a cada volta, i beure a cada avituallament. Si fins aquí el patiment havia estat relatiu i soportable, res greu, a partir de la tercera volta va començar la cursa contra mí de debó. Males sensacions, em feia mal tot, notava que corria cada cop més a poc a poc, les pulsacions no paraven de baixar.....mare meva, aquest és el patiment Ironman, i aquest és el patiment que un cop superat ens fa més forts. Total, si ens fa mal tot, ja no ens pot fer mal res més, arriva un punt en que no podem anar més a poc a poc, i la única opció es fer un reset i seguir, reconduïr cadascú dels pensaments i sensacions negatives, buscar un punt positiu en tots (sino ens l'inventem) i a tope!!! Resultat, el parcial de la darrera volta és el tercer millor de les sis i objectiu aconseguit: 10:46!!!! La sensació....si, es aquesta meravellosa sensació que tenim sempre que acabem un triatló però multiplicada per la distància Ironman!!!!! I el millor encara havia d'arrivar, em ve un home molt simpàtic de la organització i em diu: "vols saber com has quedat? El 24, enhorabona!". El 24!!! de 215!!! vaig flipar!!!!

Respecte a la organització, la veritat es que no tinc cap queixa, avituallaments complets, circuïts ben senyalitzats, i atenció als participants molt bona, amb massatge final, molt menjar i beure, en definitiva, notable alt i recomanable a tothom que algun dia vulgui provar-ho.

Ara em queda el repte de baixar de les 10:30 hores en aquest, i l'any que vé fer-ne algun altre, i seguir assolint objectius en aquest meravellos món del triatló.

Jordi