Hola a tots!
Ja fa temps que volia escriure alguna cosa en el blog, però la veritat es que la falta de temps unes vegades, i la de conexió a internet, altres, ha fet que fins ara no hi pogues dedicar una estoneta.
Doncs si, ja està fet, he assolit un dels meus reptes personals: acabar un triatló de distància Ironman! La veritat es que en algun dels meus pensaments i reflexions optimistes ja hi havia inclosa la possibilitat de baixar de les 11 hores en una prova així, i més amb les característiques de l'IRONCAT, però tots sabeu que cada cursa és diferent, que hi han moltes variables que hi influeixen (sense anar més lluny varem fer entre 400-500 mts més de natació, la pluja, etc...), i per tant, lo més important era, i és sempre per a mi, presentar-me a la sortida amb la sensació de la feina feta i amb la mentalitat a tope. En altres triatlons us diria que, personalment, si no acompleixo la primera de les premises (la segona és fonamental), els entrenos i la posada a punt justa, sortiré igualment per difrutar d'aquest esport, com per exemple vaig fer a Salou, però crec que a partir d'un de distància B, tan important és el físic com el cap, i fins i tot, en un Ironman o un de llarga distància, la mentalització és més del 65 per cent. Arriva un punt on les cames diuen prou, i es quan el nostre cap ha de canalitzar totes les sensacions negatives que li envia el cos, això es pot entrenar, però el primer que hem de tenir clar es que es ho hem de creure, hem de creure que ho podem fer, la forma de fer-ho?.....suposo que cadascú ha de trobar la seva, un altre dia us explicaré les meves......
En fi, despres de tot aquest rotllo resumiré una mica la cursa (no em faré molt pesat perqué ja em deveu haver sentit explicar la "batallita"...).
Natació, aigua calmada tret d'alguna petita corrent, em vaig orientar força bé (per ser jo...), vaig haver d'aguantar un "xupón" que m'anava tocant els peus durant una volta, i al final 1:08 per aproximadament 4200 metres i 19ena posició....150 metres amb el neopré a la cintura fins a boxes, i a pujar sobre el "pepino" (gràcies David), que em va portar despres de 180 quilometrets repartits en sis voltes emmig de camps d'arròs i regats amb tres horetes de pluja contínua, amb un parcial de 5:40 a començar la marató amb marge per aconseguir el meu objectiu doble: acabar i per sota de les 11 hores......buf!
La marató, només de sentir el nom per separat ja fa respecte! si jo lo màxim que havia corrigut eren els 30 quilòmetres de l'Home de Ferro....en fi, sis voltetes i això ja estaria. La veritat es que el temps plujos i fresquet al final fins i tot va venir bé, si arriva a fer calor hauria sigut molt més dur. Així doncs la tàctica era la mateixa que sobre la bici, menjar a cada volta, i beure a cada avituallament. Si fins aquí el patiment havia estat relatiu i soportable, res greu, a partir de la tercera volta va començar la cursa contra mí de debó. Males sensacions, em feia mal tot, notava que corria cada cop més a poc a poc, les pulsacions no paraven de baixar.....mare meva, aquest és el patiment Ironman, i aquest és el patiment que un cop superat ens fa més forts. Total, si ens fa mal tot, ja no ens pot fer mal res més, arriva un punt en que no podem anar més a poc a poc, i la única opció es fer un reset i seguir, reconduïr cadascú dels pensaments i sensacions negatives, buscar un punt positiu en tots (sino ens l'inventem) i a tope!!! Resultat, el parcial de la darrera volta és el tercer millor de les sis i objectiu aconseguit: 10:46!!!! La sensació....si, es aquesta meravellosa sensació que tenim sempre que acabem un triatló però multiplicada per la distància Ironman!!!!! I el millor encara havia d'arrivar, em ve un home molt simpàtic de la organització i em diu: "vols saber com has quedat? El 24, enhorabona!". El 24!!! de 215!!! vaig flipar!!!!
Respecte a la organització, la veritat es que no tinc cap queixa, avituallaments complets, circuïts ben senyalitzats, i atenció als participants molt bona, amb massatge final, molt menjar i beure, en definitiva, notable alt i recomanable a tothom que algun dia vulgui provar-ho.
Ara em queda el repte de baixar de les 10:30 hores en aquest, i l'any que vé fer-ne algun altre, i seguir assolint objectius en aquest meravellos món del triatló.
Jordi
