PULAU BERAK

El dia va comencar una mica mes tard de costum (sobre les 7:00, per mi, i sobre les 9:00 per l' imma i el David)jo seguint amb el meu insomni i ells disfrutant a base de b, els c....!

Una vegada fora del llit, ens vam arribar al buffet de l' hotel. suposo que el David ja us ho haura comentat en un altre post, no em vull fer pesat pero es que es impressionant. Seria un no parar de menjar fins a reventar, hi ha de tot i mes, i es que ens fotem les botes literalment.


Una vegada la panxa plena, ens arribem a la platja (privada,jejeje) de l' hotel, on ens espera l 'embarcacio que ens portara d' excursio per les illes del voltant. Aquesta embarcacio (que m' imaginava diferent...) es tracta d' una lanxa rotllo vietnamita.

Al cap de 20 minuts arribem al primer desti de l' itinerari, "The Island of The Pregnant Lady", la illa de la dona embarassada, el nom sorgit de la forma de la seva oreografia. Nomes desembarcar, una colla de monos mors de gana ataquen a la meva estimada, llancant-se sobre la bossa que hi portava menjar. La situacio era divertida....dos monos escapant-se per banda amb una bossa de patates xips, i enfilant-se sobre l' arbre. Aixo se' n diu tenir una bona entrada...
Cinc minuts mes tard, i tot pujant unes escales ens trobem amb un entorn espectacular, un llac immens enmig de la mateixa illa. Amb un tres i no res ja ens trobem nedant en les aigues naturals d' aquest fantastic paratge, juntament amb un grup de japonessos que es flipen un rato..

El seguent espectacle que disfrutariem en el transcurs de l' excursio, era el vol de l 'aguila Marina i laguila de Langkawi en ple vol i descens en busca de peix. Veure com volen, es llencen i planegen sobre l' aigua amb la grandiositat de les seves ales es un espectacle dificil d olvidar.

L' ulitma parada i la mes fascinant va ser l estancia a l illa de Pulau Berak, durant al llarg d' una hora vam poder gaudir dels encants d' aques fantastic entorn.
En les fots ja ho veureu, perque es tracta d; un lloc de postal, les palmeres, la platja de sorra blanca, l 'aigua calenta i cristalina fan d' aquesta illa un lloc inigualable per desconectar i passar uns moments de relax.


Van ser quatre hores que van passar volant...una vegada arribats a desti ens fotem una pizza a l 'hotel i siesta. Per la tarda recollida dorsals (que no els vam poder recollir) a l' hotel de l' organitzacio i vol pel centre comercial ah! i parada a la pelu.

Ja veieu que la vida en aquest mon es mooooolt dura, pero com tot, s'acaba. Aixi doncs, intentarem aprofitar-ho el maxim possible no fins abans passar pel gimnas, el jacuzzi i la sauna (podeu veure el gym que anem, en una foto que hem adjuntat amunt queda just davant la platja).

Aquest es el dia tant estressant d' ahir, dema messss. Espero que us hagin agradat les fotos (segur que si) be no menrotllo mes.


Per cert, moltes gracies pels vostres anims i suport, segur que sera un plus al dia de la carrera.

PD: En David esta pletoric amb el circuit de la bici...diu que fara una mitja de 40 per hora...jejeje i que miri cap enrere pq em vindra a la caza y captura.


jvc

+FOTOS

DIMARTS

DIMARTS

Hola a tots altra vegada,
Avui tambe amb el temps just per escriure el nostre dia a dia, i en el que tambe voliem deixar constancia de coses d'ahir que no varem comentar per que encara no havien pasat. Com per exemple, i en Josep "el trainer" no es creuria que explicaria, el que hem va pasar ahir a les 19 hores, varem anar a nadar a una de les platjes de l'hotel, si si en te tre o quatre i nomes pels clients, jijijii quina enveja altre vegada, no? Doncs al que anava que varem anar a nadar a la platja que hi davant del gimnas de l'hotel o despres voliem anar a fer els estiraments corresponents, ens varem posar a l'aigua i mentre hem posava el gorro i les ulleres, vaig sentir una picada al peu que hem va ser saltar del mal, hem vaig espantar un pilo, per no dir un altre cosa, i vaig sortir corrents cap a la sorra on vaig veure que hem sortia sang del peu, jo ja hem veia a l'hospital amb el peu amputat, pero no, al final va resultar que vaig estar a punt de trepitjar un cran d'aquells grosos i el "tiu" es va encarar amb el meu peu, i va guanyar, jajajajaja, en Josep quan i pensa encara riu, jo no, quin susto, jajajajajaja, ara ja esta pasat el susto pero no el mal del peu.
Avui en Josepo tampoc a pogut dormir, a ell li ha afectat m'es el jet-lag que a l'Imma i a mi, avui li donarem una "dormidina" per que descansi, vulgui o no.
Jo m'he llevat a les 7 i he anat al menjador on hi he trobat en Josep que comensava a esmorssar aixi que jo tambe mi he posat i hem tornat a fer tremolar l'economia del'hotel Sheraton, encara que despres dels comentaris d'alguns de vosaltres i amb la consciencia tocada, no hem menjat tant com els dies anteriors, pero entre rialles, ja fem el comentari "que no els hi pasi res el dia abans i despres de la cursa, aquesta gent haura de tancar portes", jijijii.
Despres d'esmorssar i amb l'Imma encara mitg dormida, agafem els trapaus i ens anem cap a KUAH, a veure si descubrim el circuit de correr i nadem una estona, tambe ens conve descobrir l'hotel de l'organitzacio per poder anar a buscar els dorsals i demanar altre informacio. Arribem a la capital i entre pregunta i pregunta finalment arribem a l'hotel de l'organitzacio i de bones a primeres ja ens agafem hora per les 11 per fer-nos un massatge, en Josep diu que te les cames carregades, jo no, pero que carai un massatge es un massatge i tambe mi apunto. Agafem las furgoneta, sembla el "tronco mobil dels picapiedra" (ja posarem una foto), ens enem cap al port on es fa la natacio i el circuit ja esta marcat i amb piraguistes a pount d'acompanyar als participoants que vulguin fer algun entrenament, sense pensar-nos gaire ens treiem la roba i de cap a l'aigua. Esta terbola i no es veu res, al contrari del que pensavem aqui no farem dues voltes, si no 2 quilometres d'anada i dos de tornada, creiem que es millor, tot i la forta corrent que hi ha. Quant sortim de l'aigua estem tots dos vermells a causa de les continues picades de mini-meduses, no fan mal pero es com si t,anesim donant corrent mica en mica, hem sembla que haurem de nadar rapit el dia de la cursa.
Sortint de l'aigua cap a fer-nos el massatge, on nomes i ha una dona que ens sap la resta son aprenents que ens dona l'impresio que estan fent practiques, aixi es que no en sortim gaire descansats de cames i amb 160 RM (riminis o ringuis, la moneda d,aqui) menys a la butxaca. Com que ja s'ens fa tard, li hem dit a l'Imma que abans de les 12 seriem a l'hotel i son 3/4 i encara estem a Kuah, agafem el troncomobil i a "tota pastilla" (a 90 km/h, no dona mes) cap a buscar-la, per que varem quedar que avui tocava excursio, tenim d'anar a veure uns salts d'aigua i una platja de sorra blanca preciosa.
Arribem a l'hotel i per enveja de tots vosaltres altre vegada, s'ha pasat tot el mati despres d'esmorssar, de la piscina a la platja i de la platja a la piscina, tornara negra, jijiji.
Hem aconseguit arribar a la platja de sorra blanca on ens hem banyat i despres hem anat a dinar, tambe hem aconseguit trobat els salts d'aigua, amb els noms que hi han per aqui es dificil identificar els llocs, pero com que no es epoca de plujes esta ben sec i no cau ni una gota, ooohhhhhhh, amb aigua ha de ser espectacular.
Hem tornar a l'hotel a les 17'15 i ens hem posat a fer la migdia, en Josep i jo, per que l'Imma a tornat a la piscina, ella si que li treu el suc.
Ara ja son les 19 i tinc de tancar aixo per que l'horair d'internet a l'hotel es de 9 a 19, aixi es que avui us quedeu sense fotos pero dema prometem penjar-ne un pilo, com que no tenim entrenament, nomes anirem d'excursio a veure unes illes al mati i a la tarda ens hi posarem de valent, d'acord?
Apa doncs, ens despedim donant-vos les gracies per aguantar-nos a traves del blog, esperem els vostres comentaries, ens han agradat un pilo. Una abrasada per tots

ARRIBADA A LANGKAWI

Hola a tots les blogers,

Donat que ahir no ens hi varem poder posar us fem el resum de diumenge i el de dilluns

DIUMENGE
Som aqui des de ahir i no hem tingut temps fins ara de posar-nos a explicar les nostres aventures, i avui tampoc es el dia en que ho podrem fer extensament donat l,horari d,internet a l,hotel amb els nostres entrenaments i el dia a dia, no es gaire compatible.
Ahir despres d,arribar molt cansats del llarg viatge, prop de 13 hores d,avio mes el temps d,espera en les escales en varen fer estar vitjant durant prop de 27 hores. Al arribar a l,hotel nomes teniem en el pensament estirarnos a dormir una estoneta, cosa que varem fer. Despres d,aquesta migdiada toca posar-se les piles i decidim posar-nos les bambes i anar a correr mitja hora, l,Imma s,en va a la piscina, quina enveja ens fa, per que la calor es insoportable i a l,igual que l,humitat. Agafem la carretera i pasem pel mitg de barraques on fan menjar i on hi ha un trafic caotic, per aixo decidim agafar un caminet per estar mes tranquils i trobem un grapat de nens jugant a fer carreras descalsos i decideixen que tambe volen entrenar i es posen a correr amb nosaltres, ens agrada molt i fa veure,ns el tipus de gent d,aquesta illa. Gent molt agradable i simpatica, vagin on vagis et diuen "hello" i un somriure.
Ahir tocava sopar aviat, la gent de l,hotel es deuria espantar despres de l,arrasada que varem fer al bufet, jijiji (el que els hi espera), tambe tocava anar aviat al llit, cosa que varem fer, aixi es que a fer nones tots tres

DILLUNS

En Josep no tenia son i a les 5,20 del mati, es/ens desperta pere anar-sen a correr, jo mitg adormit, li recordo que no esta gaire be del bolet, jajajajaja. Prop de les 7 torna i ens anem ell i jo a esmorssar deixant a l,Imma a l,habitacio dormint. Fem la
segona entrada al menjador, aquest cop per esmorssar, uuuffffff lo que arriba a haver-hi a n,en Josep li salten els ulls veient tot allo, i a mi hem cau la baba, aixi es que ens hi posem estem quasi be 1 hora menjant, aquests dies hem de cremar molt, almenys aixo es el que diu el "trainer" i jo li faig cas que carai, ens bosem les botes i algo mes, hem sembla que la gent de l,hotel comenssa a estar espantada, jajajajaja.
Avui toca bicicleta, aixi es que ens hi posem a les 9 i en direccio a KUAH, la capital, i on hi ha el centre neuralgic de l,IRONMAN, fem una bona part del circuit de bici i ha mi hem fa por, molt bones sensacions i hem sembla un circuit molt rapit. En Josep pensa el mateix, aixi es que hem quedo mes tranquil, l,unic inconvenient es que amb els noms d,aqui, no sabem trobar ben be la totalitat del circuit. Aixi es que despres de veure on esta el "jety point", el lloc on estaran els boxes i la sortida i arribada, ens en tornem cap a l,hotel, a uns 20 km de distancia, amb les sensacions que teniem a l,anar, oeoeoeoeoe, tot i el vent fem una bona mitja.
L,Imma ens espera a la piscina, es espectacular, d,aquestes que semblen que cauen al mar i amb bar dins de l-aigua, quina enveja que us fem veritat. Ens banyem una estoneta, prenem uns sucs, bonissims i agafem la "furgoneta" i retornem a la capital per dinar i fer una miqueta de turisme.
Ens donem compta de que es tard i agafem el trasto de furgoneta i cap aqui, a fer els deures, ahir no varem posar res en el blog i ja toca. Sapigueu que quan acabem ens en tornem a la platja, es tem ja ben vermells del sol, uuuffff quina calor.
Cal aclarir que en aquest escrit hi ha un pilo de faltes d,ortografia, pero entre que tenim presa, que el teclat es angles i que per mi l,ortografia no es el meu fort, es el que ha sortit. Dema segur que en Josep fara millor.
Aixi doncs ens despedim, l,Imma, en Josep i en David, des de Langkawi, agraint altre vegada, no ens en cansarem, el vostre recolsament.
Adeeeuuuuuuuuu

DESPEDIDA

Bé companys, amics i tothom en general, ja queda molt poc per empendre el viatje/repte que ens varem marcar amb en Josep fà uns mesos, tot arribant d'Eivissa de participar en l'Home de Ferro. En 20 horetes pujarem a l'avió que ens portarà capa Roma i d'alla a Kuala Lumpur on tornarem a fer escala i fer el tram final fins l'illa de Langkawi, bé per en Josep es Languaki, que hi farem, jajajaja.
Vull des d'aquí i abans de marxar agraïr totes les mostres de suport que hem rebut de tothom, gent de l'equip, esportistes d'altres modalitats i gent no esportista, la veritat es que això fà que marxem cap allà mlt motivats i amb ganes de tornar amb el repte aconseguit.
A partir de diumenge intentarem plasmar en aquest blog, el nostre dia a dia a Malaisia i posant fotos del que anem fent per allà.
Així que no m'enrotllo més i hem despedeixo de tots i fins el diumenge

David

NO COMMENT...

RUTA "EMPÚRIES"

Gran setmana d´entreno en quant a bici, ja que el volum en ciclisme et condicina el temps necessari per entrenar les altres disciplines. El córrer no em preocupa (sí, les transicions) i la natació haig de fer kms, (si vull estar endavant,està clar!)

Destacar l´entrenament del Diumenge. Vam sortir los "4" magníficos (Deivid "el Pastis", Olga i Jordi)en faltava algun que estava pescant (bueno millor dit intentant no ofegar-se jajaja)eriços, ericos!!???què és això? jo només conec la pasta i la seva ensalada ( ah bueno i unes quantes pastis...)

Bé érem 4 dels quals al km 30 ens vam quedar només 2. km 60, Pastis (David, per si algú no ho ha captat) em deixa a St.Peter, i decideixo tirar carretera amunt. La veritat és que (i ara em ficaria filosòfic) la ruta "Emporio Armani" (Torroella, Albons,Ruines, St.Peter,famós per les seves parades cafeteres, Roses...són entorns impressssionant per rodar, i perfectes per trobar aquella tranquilitat necessària per poder anat acoplat i concentrat en el pedaleig. És una atmòsfera flipant. els kms passen i passen.. disfrutant de la bici com mai,retrobant-te, coneixent-te...

Doncs, sí, Diumenge em vaig flipar fins on les cames (i la ment) em portessin. Només guiat per sensacions fent cas mínim al pulsòmetre. Vaig arribar fins a Roses i allà vaig veure cartell Cadaqués, 19k.MMMMM......m´ho penso.... i guiat per la més aboluta passió per aquest esport i per aquell dia que vaig tirar cap a Cadaqués. De fet quan portava ja 3h de camí i veient que ja havia pujat massa (tocava rodar aquell dia)mitja volta i cap a casa. Encara que parada obligatòria a St.Peter Fisherman (aquesta vegada sol) però fent el cafetó de rigor, i carretera cap vall. Normalment porto els MP3 (si vaig sol) acompanyat de l´amiga madonna, red hot, metallica, linkin park, disco music; per aportar un plus de "subidón adrenalític"; i així aportar qualitat a l´entrenament, aquesta vegada no necessitava escoltar res per estar a tope.
Al final 170k en un dia fantàstic per tot: pel clima, sensacions, confiança de cares al futur...l´únic "pero" el mal de cames al arribar a casa.

Ens veiem



jvc