Gran setmana d´entreno en quant a bici, ja que el volum en ciclisme et condicina el temps necessari per entrenar les altres disciplines. El córrer no em preocupa (sí, les transicions) i la natació haig de fer kms, (si vull estar endavant,està clar!)
Destacar l´entrenament del Diumenge. Vam sortir los "4" magníficos (Deivid "el Pastis", Olga i Jordi)en faltava algun que estava pescant (bueno millor dit intentant no ofegar-se jajaja)eriços, ericos!!???què és això? jo només conec la pasta i la seva ensalada ( ah bueno i unes quantes pastis...)
Bé érem 4 dels quals al km 30 ens vam quedar només 2. km 60, Pastis (David, per si algú no ho ha captat) em deixa a St.Peter, i decideixo tirar carretera amunt. La veritat és que (i ara em ficaria filosòfic) la ruta "Emporio Armani" (Torroella, Albons,Ruines, St.Peter,famós per les seves parades cafeteres, Roses...són entorns impressssionant per rodar, i perfectes per trobar aquella tranquilitat necessària per poder anat acoplat i concentrat en el pedaleig. És una atmòsfera flipant. els kms passen i passen.. disfrutant de la bici com mai,retrobant-te, coneixent-te...
Doncs, sí, Diumenge em vaig flipar fins on les cames (i la ment) em portessin. Només guiat per sensacions fent cas mínim al pulsòmetre. Vaig arribar fins a Roses i allà vaig veure cartell Cadaqués, 19k.MMMMM......m´ho penso.... i guiat per la més aboluta passió per aquest esport i per aquell dia que vaig tirar cap a Cadaqués. De fet quan portava ja 3h de camí i veient que ja havia pujat massa (tocava rodar aquell dia)mitja volta i cap a casa. Encara que parada obligatòria a St.Peter Fisherman (aquesta vegada sol) però fent el cafetó de rigor, i carretera cap vall. Normalment porto els MP3 (si vaig sol) acompanyat de l´amiga madonna, red hot, metallica, linkin park, disco music; per aportar un plus de "subidón adrenalític"; i així aportar qualitat a l´entrenament, aquesta vegada no necessitava escoltar res per estar a tope.
Al final 170k en un dia fantàstic per tot: pel clima, sensacions, confiança de cares al futur...l´únic "pero" el mal de cames al arribar a casa.
Ens veiem
jvc
1.23.2008
1.17.2008
1.15.2008
MAR I MURTRA 2.008
Diumenge dia 13 de Gener es feia la XX edició de la Cursa Mar i Murtra 2.008, i allà ens presentàvem Salvatore, Deivid (futur Iron malayo) i pepe viñolas. No les tenia totes perquè fer una entreno-cursa en plena època de volum preparatòria pre-Ironman pot ser una mica perillós i pot resultar ser una arma de doble fil. Per una banda, un magnífic entreno de qualitat però també amb la musculatura "fatigada" en pot resultar una lesió.
L´objectiu era clar: acumular kms, no arriscar, ritme controlat (els primers kms) encara que l´experiència em deia que no seria així.
Camí a Blanes s´intuïa un dia esplèndid amb un sol que començava a despuntar. Però una vegada ens baixem del cotxe, ostressss quina rassssca!!!nem al pavelló a pels dorsals i una vegada pagada l´inscripció (15 euros!!!) a fer el cafetó de rigor més c......
10´abans de començar la cursa escalfem una miqueta, uns progressius i cap a la línia de meta.
Em proposo fer els primers kms suaus..però ja pel km2 el cuerpo me pide canyýyya i la vena d´estar en plena cursa em motiva...em controlo....penso que ja tindré temps per tirar. Va de p.m que un atleta es fiqui a tirar perquè em noto bé i vaig relativament còmode. Ja pel km 10 ja només quedem 2, ens presetem; hola que tal, encantat, i a tirar. Veig que al tiu en les pujades comença a patir i es despenja una miqueta i decideixo tirar fins que s´acabin...i és que no s´acaben fins el km 15 (uffff....). Comença la baixada "kamikaze" decideixo baixar de tranquis no ser que trepitgi malament i ñaca!Miro enrere no ve ningú, al cap de 500mts miro enrere no vé ningú...km 18 el veig que cagant òsties i amb cara de possès. Ostres a patir fins al final de cursa. Falten només 2kms sense quadriceps ni bessons, però em dic que el tio no em po guanya. La motivació pel pernil jejeje em porta creuar la línea de meta en primera posició, (ojalá es repeteixin al llarg de la temporada)
1er amb 1h 9´15" , a 3´30"demitja i 350 mts desnivell
Al cap d´una estona veig a la parella de l´espardenya. En David amb la jacket del xaloc (uf quina calor córrer amb això) i en Ribot menjant un bocata de chorizo revilla (clar que si fent dipòsit per SAbles). Els pregunto que què tal, i els tius em comenten que s´ho han passat teta. Mitja cursa perseguint el cul d´una nena...
No hi ha pòdium, així que aprofitem per donar-nos un banyuki a la platja i per comprovar que en Ribot està fet un home caminant descalç fins al cotxe( per endurir planta) iperquè tooooota Blanes pugui gaudir dels seus explèndids gayumbus.
Ara si que només tocar entrenar, descansar, menjar, beure, entrenar, pensar per una data: el 23F
jvc
1.12.2008
PATÈTIC!!!
Ahir al vespre arribo del curro, i preparant-me el sopar poso la tele. La tele se me dispara a A3 i veig al Meca al dónde estás corazón.
Decideixo veure-ho. El tio parla sobre la seva travessia de l´Estret de Gibraltar. Quna és la meva sorpresa que al cap de poc el comencen a atacar per totes bandes, posent-li càmares ocultes per demostrar que els seus reptes són un muntatge. Em quedo de pedrabueno què dir?indignant, patètic, lamentable, asquerós, repugnant, carronyós... tots els adjectius possibles per descriure la sensacíó que em van provocar tota aquella madranya de "peridiostes"atacant-lo sense pietat.
Meca ho ha guanyat tot en el terreny de la natació de llarga distància ( em sembla que són 28 medalles en campionats internacionals) Campionat que nadava campionat que ganyava. Les úniques medalles que ha conseguit la natació espanyola al llarg de la seva històrua és gràcies a ell, el 90% són seves...."esto es nada", en un altre país seria un heroi com tants atletes, ciclistes i triatletes.
Amb un país com aquest en el que l´únic que interessa és el fubol, toros i los marujeos; ja és trist que un esportista d´èlit s´hagi de guanyar la vida aconseguint reptes impressionants, com perquè quatre IGNORANTS en un programa públic li discuteixin la seva professionalitat i intentin crear una mala imatge seva, menyspreant tots els seus èxits com a esportista.
De totes maneres, el tio es va portar com un senyoràs (jo els hagués enviat a la p.. m...) i ells van quedar com el què són..... uns autèntics ignorants!
VERGONYA DE SER D´AQUEST PAÍS!
jvc
Decideixo veure-ho. El tio parla sobre la seva travessia de l´Estret de Gibraltar. Quna és la meva sorpresa que al cap de poc el comencen a atacar per totes bandes, posent-li càmares ocultes per demostrar que els seus reptes són un muntatge. Em quedo de pedrabueno què dir?indignant, patètic, lamentable, asquerós, repugnant, carronyós... tots els adjectius possibles per descriure la sensacíó que em van provocar tota aquella madranya de "peridiostes"atacant-lo sense pietat.
Meca ho ha guanyat tot en el terreny de la natació de llarga distància ( em sembla que són 28 medalles en campionats internacionals) Campionat que nadava campionat que ganyava. Les úniques medalles que ha conseguit la natació espanyola al llarg de la seva històrua és gràcies a ell, el 90% són seves...."esto es nada", en un altre país seria un heroi com tants atletes, ciclistes i triatletes.
Amb un país com aquest en el que l´únic que interessa és el fubol, toros i los marujeos; ja és trist que un esportista d´èlit s´hagi de guanyar la vida aconseguint reptes impressionants, com perquè quatre IGNORANTS en un programa públic li discuteixin la seva professionalitat i intentin crear una mala imatge seva, menyspreant tots els seus èxits com a esportista.
De totes maneres, el tio es va portar com un senyoràs (jo els hagués enviat a la p.. m...) i ells van quedar com el què són..... uns autèntics ignorants!
VERGONYA DE SER D´AQUEST PAÍS!
jvc
1.01.2008
And a happy new year...
Setmana de Nadal=Setmana de Tralla.
quan la majoria de la gent s´infla a turrons, nosaltres ens inflem de kms (ho hem captat malament) i és que aquestes altures de l´any passat no havíem acumulat ni la meitat de kms que portem ara. . Això sí, d´intensitat de moments res de res (a no ser que es piqui algun ciclista, i....patapam!)
...també setmana de contrastos en quant a sensacions...molt bones a principi i més dolentes cap al final. Sembla que el mal de cames serà una constant fins a arribar al paraís "malayo" Però bé, en la llarga distància això és el pa de cada dia, "per això ens paguen" (no?)
El millor de la setmana...la passejada del dimecres pel massís de les cadiretes. 28kms flipant amb els trets dels caçadors, fets a tota castanya.
El pitjor de la setmana el fred, la p... tramuntana, i els 140kms del Dilluns. segurament vaig arribar a casa amb la mateixa cara que portava el rixart quan em va deixar a l´Stop Self...(sort de la xocolatada de Riudellots) Per cert, david entre rampa i rampa vas arribar a temps pel raïm? don senyals de vida...
Aprofitant que la gent estava dormint la mona de cap d´any, ens hem escapat a la zona del Pirineu, per gaudir d´un dia de relax entre muntanyes....
Paisatge esplèndid des de Vallter2.000
toti i grishom...guapíssims!!!
com veieu no tot és entrenar ...
quan la majoria de la gent s´infla a turrons, nosaltres ens inflem de kms (ho hem captat malament) i és que aquestes altures de l´any passat no havíem acumulat ni la meitat de kms que portem ara. . Això sí, d´intensitat de moments res de res (a no ser que es piqui algun ciclista, i....patapam!)
...també setmana de contrastos en quant a sensacions...molt bones a principi i més dolentes cap al final. Sembla que el mal de cames serà una constant fins a arribar al paraís "malayo" Però bé, en la llarga distància això és el pa de cada dia, "per això ens paguen" (no?)
El millor de la setmana...la passejada del dimecres pel massís de les cadiretes. 28kms flipant amb els trets dels caçadors, fets a tota castanya.
El pitjor de la setmana el fred, la p... tramuntana, i els 140kms del Dilluns. segurament vaig arribar a casa amb la mateixa cara que portava el rixart quan em va deixar a l´Stop Self...(sort de la xocolatada de Riudellots) Per cert, david entre rampa i rampa vas arribar a temps pel raïm? don senyals de vida...
Aprofitant que la gent estava dormint la mona de cap d´any, ens hem escapat a la zona del Pirineu, per gaudir d´un dia de relax entre muntanyes....
Paisatge esplèndid des de Vallter2.000 toti i grishom...guapíssims!!!com veieu no tot és entrenar ...
imma, toti i grishom
jvc
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
