Des de la tornada de la nostra expedició a Malaysia no he tornat a ser ni una ínfima part del què era. Al principi cansament i aturdiment, ho atribuïa al viatge, al estrés competitiu, al clima, l´aguantar al David durant 2setmanes jajaja, però al cap de poc de reiniciar la pràctica esportiva notava que hi havia "algu" que no anava bé. El cansament i l´apatia generalitzats, el voler i no poder (difícl d´explicar) és realment desesperant. Veure la gent entrenar, competir, gaudint d´aquest esport, i jo cansat per qualsevol cosa ÉS MOLT DUR!!!A falta de saber el diagnòstic definitiu, el repòs s´ha con vertit en el meu millor aliat per afrontar aquesta situació.
Així doncs, estic "disfrutant" d´un període d´inactivitat merescut o no,i traslladant tota la meva energia (la que em queda) a conrear-me en altres facetes de la meva vida, o almenys això intento. La reflexió, la lectura, projectes futurs..., intentant apendre coses de la vida, de les persones, pensant amb les ganes que tinc de reinicar els entrenaments. En definitva, buscant un equilibri; és aquí on diuen que resideix la felicitat.
jvc
