Despres de 24 hores vitjant i 16 hores damunt d'avions, el dilluns al vespres varem arribar a Barcelona, cansats però amb moltisimes ganes de tornar a ser aquí i retrovar-nos amb tots els que, directe i indirectament han estat al nostre costat en aquesta aventura.
El més fort es la nova mostra de suport que varem trobar al arribar en Josep i jo, a les nostres respectives cases, de part dels nostres companys de l'equip, el C.A. Xaloc, dels membres de la secció de triatló i dels que no ho són. A mi com no podia ser d'altre manera hem varen caure les llagrimes, no podia esperar encara més del que ja ens havia donat tothom i això va ser genial, veure el que ens van deixar a la porta de casa, va donar sentit a tot el que haviem pasat fins el moment, la fred en els entrenaments, el dormir poquet i força sacrifici. Ja se que molts pensareu que allà varem estar una setmaneta ben regaladets, però un setmana despres de 3 mesos i pico, ja ens la mereixiem, no?
Un vegada més vull donar les gracies i no mén cansaré, de tot el soport rebut sense el que, sincerament, jo, no hagues pogut acabar mai l'ironman.
En Josep hem va dir el dia despres de la cursa, "felicitats finisher, ets el primer de Sant Feliu en fer un Ironman", i la veritat no sé si això es així o no, però en el cas de que fos així, crec que som un bona colla els primers de Sant Feliu en fer un Ironman.
Gracies a tots pel regal de benvinguda
