10.07.2008

FINISHERS!!


Aquest diumenge dia 5 hem sumat dos finishers més al club de la llarga distància: L'Olga i en Josep Companyó, debutants, juntament amb en Rafa, amb l'experiència de l'any anterior, aconseguien acabar l'Home de Ferro d'Ibiza, una prova totalment renovada per l'organització, amb una localització de boxes i circuits totalment nous, i segons sembla, molt més durs, a veure que ens expliquen els protagonistes!!

Ara toca descansar, assimilar i degustar tot el que s'ha fet aquesta temporada, i un cop recuperats física i mentalment, planificar la que vé amb uns objectius ambiciosos (si volem podem, no?)

Per la meva part els vull felicitar i animar a seguir amb nous reptes, he sentit Ironman????....

ENHORABONA A TOTS TRES!!!

10.01.2008

Reanudem!!!!

La Sandra amb una sortida de l'aigua molt complicada

L'Alfred començant a tope la cursa a peu

Hola de nou a tots/es!


Despres de temps he aconseguit poder activar la publicació de tota mena de coses relacionades amb la secció triatlética del Xaloc. Us enviaré un correu amb la nova contrasenya perque tothom qui vulgui hi pugui penjar el que li sembli (amb seny, eh!! jejejeje). De moment hi afegeixo la crònica del TRI de Platja d'Aro i dues fotos, si algú en té més, ja sap el que ha de fer!!!


Apa doncs, a cuidar-se, entrenar i supermineralitzar-se!!!!


II TRIATLÓ de PLATJA D’ARO

El passat dissabte dia 27, es va celebrar la segona edició del Triatló de distància esprint (750-20-5) a la població de Platja d’Aro. Aquesta prova estava organitzada per l’AC XALOC, juntament amb la Regidoria d’Esports de la localitat.
Els circuits d’aquest any eren totalment nous respecte els de la primera edició; la natació consistia en donar la volta a unes boies que delimitaven un recorregut en forma de quadrat amb sortida i arribada a la mateixa platja, per totalitzar 750 metres. L’estat de la mar, amb onades considerables, va endurir molt aquest primer segment de la cursa. A continuació se sortia de l’aigua per recollir les bicicletes dels boxes situats a la pineda d’entrada a la Platja de Riuet, i realitzar quatre voltes a un circuit d’anada i tornada des del Magic Park, fins a l’entrada de S’Agaró, un recorregut exigent de vint quilòmetres, amb un desnivell acumulat considerable. Finalment, i un cop deixada la bicicleta, es realitzava el parcial a peu, el qual mesurava una mica menys de cinc mil metres, però que pel seu perfil trenca-cames es va fer especialment dur per als participants.
Els representants ganxons en aquesta prova van ser quatre: En Josep Viñolas aconseguia introduir-se en el top-ten, en vuitena posició final; l’Alfred Mont realitzava una gran cursa en la seva primera participació en un triatló, i finalitzava amb un meritori temps de 1:20; a continuació es classificava en Josep Parareda, en la seva segona presa de contacte amb el món triatlètic, amb un temps de 1:28, , i gaudint en tot moment d’aquest triatló; la representant femenina de l’equip en aquesta ocasió, la Sandra Callizo, malgrat patir problemes al primer sector, aconseguia completar també el seu segon triatló de la temporada. Molt destacable doncs l’actuació de tots quatre, en una prova que no era gens fàcil.
Des de l’AC XALOC volem agraïr especialment la tasca de tots els voluntaris i col·laboradors, membres de Protecció Civil i Policia Local de Platja d’Aro.

6.28.2008

JA EN TENIM UN ALTRE!!!!!!

Enhorabona Richart, ja ets un IM finisher!!!
Seré sincer, quan vaig començar en aquest món, realitzar un IM era per a mí una meravellosa utopía. Evidentment havia sentit parlar del mític Hawaiï, però poc temps despres i gràcies a un apassionat del triatló com pocs he conegut, que es deia (i diu) Josep, però que tothom el coneixia com a Richart, començava a familiaritzar-me amb noms com Frankfurt, Roth, Niça....que mític i meravellos que sonava tot alló! Per aixó me n'alegro especialment que hagi aconseguit Niça, se el que significa per ell i l'entenc. Reconec que ell em va fer entrar el cuc dels IM, el veia parlar amb aquella passió i il·lusió per realitzar-ne algun, que em vaig prometre a mi mateix que abans de fer els 40 jo volia ser un finisher, i si podia ser en el que molts consideren un dels IM més durs del món: Lanzarote.
D'aquests pensaments ja fa més de set anys...com passa el temps!!! Enrera han quedat hores i hores d'entrenaments, mals de cap, patiment, lesions, i inconvenients variats i per a tots, però aquest any, de moment tres ganxons ja som finishers, i les perspectives per al que queda d'any són força bones, amb motivació i ganes d'altres companys/es per fer el pas de l'Home de Ferro i encarar l'any que vé amb la intenció de completar el seu primer IM....genial!!!!
Per aixó des d'aquí vull felicitar i animar-vos a tots a seguir entrenant, competint, cadascú assolint els seus objectius dintre aquest esport, siguin els que siguin, tots tenen el seu mérit!!!
Així doncs sí, soc un IM finisher, amb tot el que comporta, la distància és la mateixa, d'acord, les circumstàncies són diverses i diferents en tots, és veritat, però jo tinc una espineta clavada.....
La meva espineta es diu Lanzarote. Era el meu objectiu des de que vaig acabar l'Home de Ferro 07. Aquest any no ha pogut ser, sembla que la febre dels IM em va jugar una mala passada i les inscripcions es van tancar abans del que comptava, però si consulteu les llistes d'inscrits a Lanzarote 2009 ja hi podreu trobar el meu nom.....
Doncs si, ja estic inscrit!! La decisió de fer-lo l'any que vé ja la tenia presa, però despres de veure al Youtube imatges de l'edició 2008 em vaig dir a mi mateix que jo havia de fer aquest triatló, així que ja estic inscrit, que tremoli Lanzarote, perque prometo entrenar més i més fort que l'any anterior (t'ho prometo Viñoles!)
Ara però em quedarà una altra espineta, i és el Challenge BCN de l'octubre de 2009, però es que hi han una sèrie de variables laborals que em condicionen els mesos anteriors i no me la puc jugar, almenys fins a finals d'octubre o sabre si les variables son reals o no.....
Així doncs si algú més s'anima a venir a les Canàries el 29 de maig de 2009, jo hi seré (evidentment si tot va bé, no soc dels que m'agrada fer plans a tan llarg termini, però....)

6.24.2008

"IRONRICHIE"

Bé, ja tenim un altre iron en l´equip, en Richart.

Després de molts mesos que si si que si no, ja que l´organització el tenia en llista d´espera i després de 2 mesos d´entrenament i fer meravelles per combinar-se hores d´entreno + la paciència (en aquest cas) de la Marina, han conseguit la desitjada plaça de finisher en un Ironman molt dur com és el de Niça.

A part del recorregut, preferentment muntanyós; aquesta vegada se li va sumar la forta calor i humitat que sol haver-hi en aquesta part del Mediterrani. Així doncs, després de 1h10´en la natació, 5h49´en el sector ciclista i 4h20´interminables en el marató , va creuar la línia d´arribada amb un total de 11h34´. Pel mig queden molts mesos de preparació, tant física com psíquica, molta il-lusió, bastant de patiment i sobretot voluntat i perseverància, crec que el més important.

Per mi creuar la línia d´arribada a Ibiça01, va ser una experiència que no olvidaré mai, segur ue per en Richart i per tots aquells que la creuen, tot el treball fins aquí els hi haurà valgut la pena.

Així doncs, moltes felicitats per en Richart i la MArina...i a un tal Macel Zamora.

Per la seva part, en Jaume a 10k de Niça va completar el 3.000 en pista amb un temps final de 8´39´79" a 3 dècimes de la seva millor marca personal. Segur que en la propera ho aconsegueixes, ànims que aquest dimecres toca baixar de 15´00" en el 5k.

A falta de la crònica de l ´Ironman, tanco la paradeta.


Fins la pròxima,
jvc

6.20.2008

VAYA ANIMAL!

Aquest tio no em deixa de sorprendre...

En el viatge a Langkawi vaig compartir avió amb un crack, un autèntica bestia parda, Petr Vabrousek. A l´Ironman va quedar 2º, però és que això tractant-se d´aquest tio es pura anècdota, perquè des de llavors ha realitzat 5 ironman, 2 half ironmans i una marató. Els Ironmans Top 10 en tots, i pel mig una marató a 2h31´, simplement flipant.

Això és el què explica.

Hallo, Just 6 days after my 4th place finis at Ironman Brazil, I successfully defended my title at Viennaman Half Ironman (after big fight with Lothar Leder on the run:



I am getting back into great shape and another 6 days later (this Friday), I will try to defend another title from 2008 – Bigman Prague (combined times from Friday xterra race and Saturday IM distance race). Thanks for all your support! Cheers Petr Vabroušek





..i és que 2 setmanes dp del marquote en marató, va quedar 4rt a Ironman Brasil, marcant el millor parcial a peu. Menuda bestia.

A banda d´això, en el planeta Terra, tinc dos amics que si no han arribat a Niça, ho estan a punt de fer. En Richart intentarà doctorar-se en la disciplina més dura del món triatlètic, l´Ironman; i en Jaume Quintana per rebaixar la seva marca de 8´36" en el 3.000.



Els hi desitgem el millor! Molta sort a tots 2!

jvc

6.15.2008

TRIATLÓ DE SALOU


Ja torno a ser per aquí, tremoleu!!!!!


Triatló de Salou, es miri com es miri una petita bogeria a tres setmanes d'haver acabat l'Ironcat, però tenia moltes ganes de fer-lo, em notava força recuperat (tot i que tenia la sensació que em faltava xispa...) i també volia saber com respondria el meu cos al ritme de competi. Total que cap a Salou falta gent, i a la sortida de l'Olímpic tres xaloquis, l'Olga, en Rafa i el que sotscriu, i una debutant en l'Sprint, la Sandra.

A part de nosaltres, molta gent, molta, potser massa per un circuït relativament petit, però és el que hi ha. La Sandra cap a l'aigua a les 8:30 acompanyada de més de 150 triatletes, i la resta deu minuts despres per nedar en el mateix recorregut, però a dues voltes.

Sortim de l'aigua de la maneta en Rafa i jo, i cinc minuts darrera nostre l'Olga. La T1 rapidíssima, de les més ràpides que recordo amb neopré, tornem a sortir juntets amb la bici amb en Rafa, i a fondo!!! Tan a fondo que en la primera de les voltes la meva panxa em recorda que havia estat tota la setmana xunguillu, i en Rafa paga les conseqüències del su refredat i no pot entrar en el meu grup. Mentrestant la Sandra ja rodava les seves tres voltes, i uns minuts despres començava les cinc que li tocaven a l'Olga. Aquest any feia una mica de vent, cosa que damunt la bici es deixa notar especialment, sort que ja hi estem acostumats, això va fer que s'enduris una mica més, i tots varem fer pitjor parcial que l'any anterior...T2 altre cop molt ràpida (no semblo jo) i a còrrer!!! Que dur que es això de còrrer tan ràpid (d'intentar-ho, vaja) em sembla que li haure de fe cas al "Tsent-sei" Viñoles i fer alguna sèrie de tant en tant, jejeje....Deu quilometrets mal comptats (9 i "pico"), perqué no es normal que jo fagi 39 minuts.....tant de bó!!!! Al final, esprint amb la primera noia, que em va treure uns quants segons, per acabar en 2:07, un minutet i algo menys que l'any passat, no està mal. En Rafa també va millorar el seu temps per marcar 2:10, i l'Olga rebaixava la seva marca de distància olímpica en més de deu minuts, si es que estem fets uns màquines, jajajaja!!!!
Felicitació especial per a la Sandra, que finalitzava el seu primer tri més que contenta i es treia de sobre alguns dubtes.

Conclusió, recuperació quasi total despres de l'Iron, i a seguir apretant pel B de Banyoles de final de mes, despres a descansar una miqueta, que ja tocaria.....

I per acabar, agraïr molt i molt els ànims de la Mireia, en Compi, l'Eva i la Naia, en Roger i la Marta, el vostre alé sempre és fonamental i ajuda moltíssim!!!!!


Jordi

IRONCAT 2008 i altres cosetes...




Hola a tots!


Ja fa temps que volia escriure alguna cosa en el blog, però la veritat es que la falta de temps unes vegades, i la de conexió a internet, altres, ha fet que fins ara no hi pogues dedicar una estoneta.


Doncs si, ja està fet, he assolit un dels meus reptes personals: acabar un triatló de distància Ironman! La veritat es que en algun dels meus pensaments i reflexions optimistes ja hi havia inclosa la possibilitat de baixar de les 11 hores en una prova així, i més amb les característiques de l'IRONCAT, però tots sabeu que cada cursa és diferent, que hi han moltes variables que hi influeixen (sense anar més lluny varem fer entre 400-500 mts més de natació, la pluja, etc...), i per tant, lo més important era, i és sempre per a mi, presentar-me a la sortida amb la sensació de la feina feta i amb la mentalitat a tope. En altres triatlons us diria que, personalment, si no acompleixo la primera de les premises (la segona és fonamental), els entrenos i la posada a punt justa, sortiré igualment per difrutar d'aquest esport, com per exemple vaig fer a Salou, però crec que a partir d'un de distància B, tan important és el físic com el cap, i fins i tot, en un Ironman o un de llarga distància, la mentalització és més del 65 per cent. Arriva un punt on les cames diuen prou, i es quan el nostre cap ha de canalitzar totes les sensacions negatives que li envia el cos, això es pot entrenar, però el primer que hem de tenir clar es que es ho hem de creure, hem de creure que ho podem fer, la forma de fer-ho?.....suposo que cadascú ha de trobar la seva, un altre dia us explicaré les meves......

En fi, despres de tot aquest rotllo resumiré una mica la cursa (no em faré molt pesat perqué ja em deveu haver sentit explicar la "batallita"...).

Natació, aigua calmada tret d'alguna petita corrent, em vaig orientar força bé (per ser jo...), vaig haver d'aguantar un "xupón" que m'anava tocant els peus durant una volta, i al final 1:08 per aproximadament 4200 metres i 19ena posició....150 metres amb el neopré a la cintura fins a boxes, i a pujar sobre el "pepino" (gràcies David), que em va portar despres de 180 quilometrets repartits en sis voltes emmig de camps d'arròs i regats amb tres horetes de pluja contínua, amb un parcial de 5:40 a començar la marató amb marge per aconseguir el meu objectiu doble: acabar i per sota de les 11 hores......buf!

La marató, només de sentir el nom per separat ja fa respecte! si jo lo màxim que havia corrigut eren els 30 quilòmetres de l'Home de Ferro....en fi, sis voltetes i això ja estaria. La veritat es que el temps plujos i fresquet al final fins i tot va venir bé, si arriva a fer calor hauria sigut molt més dur. Així doncs la tàctica era la mateixa que sobre la bici, menjar a cada volta, i beure a cada avituallament. Si fins aquí el patiment havia estat relatiu i soportable, res greu, a partir de la tercera volta va començar la cursa contra mí de debó. Males sensacions, em feia mal tot, notava que corria cada cop més a poc a poc, les pulsacions no paraven de baixar.....mare meva, aquest és el patiment Ironman, i aquest és el patiment que un cop superat ens fa més forts. Total, si ens fa mal tot, ja no ens pot fer mal res més, arriva un punt en que no podem anar més a poc a poc, i la única opció es fer un reset i seguir, reconduïr cadascú dels pensaments i sensacions negatives, buscar un punt positiu en tots (sino ens l'inventem) i a tope!!! Resultat, el parcial de la darrera volta és el tercer millor de les sis i objectiu aconseguit: 10:46!!!! La sensació....si, es aquesta meravellosa sensació que tenim sempre que acabem un triatló però multiplicada per la distància Ironman!!!!! I el millor encara havia d'arrivar, em ve un home molt simpàtic de la organització i em diu: "vols saber com has quedat? El 24, enhorabona!". El 24!!! de 215!!! vaig flipar!!!!

Respecte a la organització, la veritat es que no tinc cap queixa, avituallaments complets, circuïts ben senyalitzats, i atenció als participants molt bona, amb massatge final, molt menjar i beure, en definitiva, notable alt i recomanable a tothom que algun dia vulgui provar-ho.

Ara em queda el repte de baixar de les 10:30 hores en aquest, i l'any que vé fer-ne algun altre, i seguir assolint objectius en aquest meravellos món del triatló.

Jordi

5.17.2008

FELICITATS, JORDI!!!

Hola a tots,


Avui segur que és un dia especial i que recordarà durant tota la seva vida. En Jordi González ha completat l´Ironcat amb un temps de 10h47.

A partir d´aquí estic segur que serà un punt d´inflexió i començarà una nova etapa en la teva vida esportiva, i perquè no en la teva vida personal. L´Ironman "deja huella", i sinó pregunteu-li al DAvid, que només fa triatló per fer Ironmans...

El record que us en porteu de l´Ironcat serà imborrable i perdurarà per sempre en les vostres ments. A disfrutar-ho i a pensar de baixar de 10h30´en el pròxim.


Enhorabona!!



TAmbé felicitar a l´Olga i en RAfa que han pres part en el Triatló de Sant Feliu, i al gran Salvatore que la setmana passada va completar els 101k de la legión española!(clickeu, no té desperdici en Ribot jajaja )A quin tipus de cursa vas nano!!!???


Bé nois de tots vosaltres esperem crònica ok


Fins a la pròxima!



jvc

5.10.2008

CHLAMYDIA PNEUMONIAE

Paràsits, bactèries latents, que estan dins l´organisme de molts de nosaltres però que molt casualment presenten simptomatologia i que moltes de les vegades ni ens enterem que els tenim.


Viatger atípics que en el meu cas, em van acompanyar en molts dels meus entrenos, també deurien viatjar gratis a Malaysia(ja s´hi podien haver quedat!) i que ens els últims 3 mesos s´han multiplicat x 5.





Només espero desempallar-me´n d´una vegada per totes i tornar al front de batalla.



jvc

4.28.2008

PELS QUI FUMEN...

Qaulsevol lesió en l´àmbit esportiu és curable, temporal i no té perquè afectar-te ni curt ni a llarg plaç, però això és irreversible.





jvc

4.26.2008

TEMPS DE REFLEXIÓ




Des de la tornada de la nostra expedició a Malaysia no he tornat a ser ni una ínfima part del què era. Al principi cansament i aturdiment, ho atribuïa al viatge, al estrés competitiu, al clima, l´aguantar al David durant 2setmanes jajaja, però al cap de poc de reiniciar la pràctica esportiva notava que hi havia "algu" que no anava bé. El cansament i l´apatia generalitzats, el voler i no poder (difícl d´explicar) és realment desesperant. Veure la gent entrenar, competir, gaudint d´aquest esport, i jo cansat per qualsevol cosa ÉS MOLT DUR!!!A falta de saber el diagnòstic definitiu, el repòs s´ha con vertit en el meu millor aliat per afrontar aquesta situació.



Així doncs, estic "disfrutant" d´un període d´inactivitat merescut o no,i traslladant tota la meva energia (la que em queda) a conrear-me en altres facetes de la meva vida, o almenys això intento. La reflexió, la lectura, projectes futurs..., intentant apendre coses de la vida, de les persones, pensant amb les ganes que tinc de reinicar els entrenaments. En definitva, buscant un equilibri; és aquí on diuen que resideix la felicitat.





jvc

4.14.2008

TESTANT L´ÈXIT

El CA Xaloc es va desplaçar en massa per participar en la 7ªedició dels masters de natació que es disputaven a Mataró, la prova eren els 1.500mts lliures.

Cliqueu aquí per resultats dels nostres.

Per la seva banda, en Jaume Quintana després d´una setmana SUAU de posta a punt, va demostrar el seu estat de forma en els 10k del Ciutat de Girona, imposant-se amb plena autoritat, i demostrant-se a si mateix que entrenar a vegades suau també va bé.
Destacar la tercera plaça del Top Ten Hawaià, Francisco Pontano.


Fotito del crack de la jornada



jvc

4.06.2008

29´37"(10K)

Si ja deu ser difícil baixar de 30´en un 10.000, imagineu-vos baixar aquesta marca en un triatló. Doncs aquest és el mega parcial de carrera a peu que s´ha cascat el company Gómez Noya.
Òbviament, ha guanyat UN ALTRE una prova de la Copa del Món, aquesta vegada a New Plymouth.

Aquí tenim la crònica:

Gomez storms to 9th world cup win (April 6, 2008 )
He was down by more than a minute after the bike but the deficit didn’t matter for world number one Javier Gomez. As he’s done so many times before, the Spanish sensation ripped through the run to win today’s New Plymouth BG Triathlon World Cup. The run course was accurately measured at 10.2 kilometers, which Gomez absolutely shredded with a superhuman run clocked at 29:37.

“It’s amazing, two weeks, two victories. This was my best race ever. It’s the best way to start the season. It was a difficult race and I am very happy.” said Gomez. “It’s a great start but the Olympics are still a ways away and there is lots to do.”

The victory comes hot on the heels of his season-opening win in Mooloolaba last weekend. Not able to keep up with his Spanish rival, Aussie Brad Kahlefeldt once again finished runner-up taking the silver 31 seconds behind. British veteran Andrew Johns made it back to the world cup podium with a bronze, his first medal since a bronze in Makuhari, Japan in 2003

Gomez and Kahlefeldt were both in the chase group as they came into T2 and together reeled in the leaders which included Kiwi favorite Terenzo Bozzone, Maik Petzold of Germany and Johns. After running side by side early in the run, Gomez applied his usual strategy – lay down the most punishing run pace possible and drop his fellow competitors. Kahlefeldt couldn’t respond and watched Gomez take off for the win.

“We started the run really fast, Brad and me. I was more worried about Brad, more then the front guys,” said Gomz.

It was the ninth world cup title of Gomez’s already illustrious career, which moves into 4th place among all-time world cup winners and within one of active-leader Simon Whitfield. Perhaps even more impressive, it was the 15th consecutive world cup podium for Gomez in what will go down in ITU history as one of the most sensational run performances ever. Even his peers were in awe of Gomez today.

“That’s one of the fastest runs I’ve done on the circuit and it was a tough course as well. All credit to Javier, he was absolutely flying out there and there wasn’t much I could do today to beat him,” said Kahlefeldt.

“We had a minute off the bike so I thought, ‘Just relax’. I thought I’d just wait for Javier. I thought we would have until the 7km mark. I think he caught us in less then 5k and I went, ‘Whoa’. I tried to go with him but that boy’s got some serious pace now day’s and I think I lasted 300 meters,” said bronze medalist Johns.

New Zealand’s Kris Gemmell came back with an excellent final leg himself to take fourth place while Belgian Peter Croes tied his best ever world cup performance taking the fifth spot

4.04.2008

COPA D'ESPANYA ARINAGA






Be, aquí estic per explicar-vos de propia veu, com va anar l'ensopegada d'Arinaga (Gran Canaria). En Josep ja m'havia avisat que un ironman deixa seqüeles considerables, però per no escoltar-lo o per que ja tenia els bitllets i l'inscripció pagades, vaig fer mes o menys l'entrenament per anar a competir. Total que m'en vaig anar a Gran Canaria havent descansat poc de l'ironman i havent estat el dimarts i dimecres abans de la cursa amb febre, o sigui que un servidor cap a les Canaries amb un panorama de p... mare.
No va cambiar gaire la cosa quan nomes estant aterrisant i desde l'avió veig molins de vent per tot arreu i l'avió movent-se que donava gust (vaig recordar per una estona la meva ex-aerofobia, jijiji). Vaig confirmar els fets durant els dies abans de la cursa, no va amainar el vent en cap moment i si es feia dificil caminar i correr, vaig pensar de com seria de complicat amb la bicicleta. Fent el "chec-in" dels circuits el divendres, també vaig comprobar el que havia llegit en revistes i forums sobres aquest triatló, es una cursa gens facil de correr.
La natació amb un mar amb l'aigua a 18 graus i amb vent, no seria facil, i la bicicleta amb uns 15 km de pujada continua segur que tampoc. El circuit de correr no el vaig anar a veure.
Total que a les 6'30 del matí del dia 30, amb cambi horari inclos, anem cap a Arinaga amb són i tip de l'esmorssar, i arriba el primer contratemps, ens paren en un control d'alcoholemia, jajajaja, té collons. Li dic a la Srta. Guardia Civil, que li juro que no he begut rès i que vaig a correr el triatló, molt amablement, hem deixa continuar sense fer-me bufar.
Amb les preses per que arribava tard i per que per megafonia només ens feien anar de bolid per recontar-nos com a les vaques, m'endescuido de posar-me crema del sòl i baselina, penso, joder David, avui triumfaràs com la Coca-cola. Total que arriba l'hora i d'un a un i cridant-nos pel dorsal ens dirigim cap a la platja. M'havia deixat de dir que a boxes hem trobo al company Guillem Llado, en Josep no m'havia dit que hi anava, una soprpresa agradable per fi.
Ens donen la sortida i com recordo de Malaisia, hem poso al mitg del grup a nadar a tope, paso la primera boia sense ni donar-me'n compte i amb ganes, pero un cop arribat a la segona comença el mal sòn, unes onades de prop de 2 metres, hem fan estar fatal, hem tinc de parar per l'angoixa, no veig les boies i m'empaso un pilo d'aigua, no estic bé ja ho veig, segueixo nadant i arribant a la penultima boia de la primer volta, hem vaig recuperant, total que començo també amb ganes la segona volta però ja molt retrasat del que podria ser el meu grup. A la segona volta més del mateix, angoixa, onades i m'entra una mala llet de collons, arribo mitg mnarejat a la transició, trigo la ostia en agafar la bici, i començo a pedalar sense cap ganes. El vent fà de les seves i no m'ho estic pasant gens bé. A Malaisia sabia que patiria però hem vaig divertir, a qui no, o estic pasant fatal. Faig la primera pujada cap a Corralillos i hem pasa pel cap abandonar, hem falten les forces, hem sento buit, total que acabo d'arribar a dalt de tot. Baixant com no, hem trobo millor, però molt al tanto, el descens per culpa del vent es perillos, estic a punt d'anar a la cuneta més d'una vegada. Costa pedalar inclus en el pla, total que decideixo que quan arribi a boxes abandonaré, no hem vull sentir més així, penso que si no plego ara plegaré a la segona volta i si no en alguna volta del correr, per que repeteixo que estic buit, fisica i mentalment, com hem va dir en Josep, l'ironman en un moment o altre et pasarà factura, per mala sort a estat aquí, que hi farem. Decideixo també que no aniré a Elx, no hem veig amb cor de recuperar-me pel dia 27 d'abril, així ès que fins a Vitoria, rès de llarga distancia, igual algun olimpic o sprint, ja veure com hem trobo.

4.01.2008

ACTUACIONS DELS NOSTRES

Hola a tots,

Paricipacions força nombroses dels nostres atletes a aquest cap de setmana.

El Diumenge es disputava a Arinaga la primera prova de la Copa d´ Espanya de Llarga distància, i l´IronCamps hi era present.
Les condicions metereologiques (un vent bestial) i la falta de recuperació de l´Ironman li van passar factura en una prova molt dura i que si no estàs al 100% és difícil sobreviure. La natació es va desarrollar en un mar super picat (amb onades de 2mts) i el sector ciclista el fort vent el feia un circuit molt perillós.
En DAvid doncs, va abandonar en el sector ciclista.
A recuperar-se i a pensar en la següent crack!


el gran triumfador de la jornada, Eneko "il Grande"


Al mateix temps es disputava el Duatló de Banyoles sobre unes distàncies de 10k-40k-5k. L´amic Bertolin i el company Oliveres hi eren per deixar el pavelló ben alt.
Bertolín com ens té acostumats i degut a les seves dots de runner va fer una bona cursa a peu. En el sector ciclista va ser una altre història.. la falta de kms en bici el van perjudicar i va perdre el seu grup ciclista, allunyant-lo de les posicions guanyades en el sector "pedestre" (no pedastra). Quan li canviien l ´horari ja podeu tremolar tots plegats!!119ê de la general.
Pel què fa a l´Oliveres va acabar una mica més tard però sobrevivint a aquesta prova tan dura com és Duatló. Bona feina Oliveras!


A 4.000kms de distància un altre company a la mateixa hora començava el què serà segur una setmana de penúries i misèries per ell, menjant pasta prensada, iolitzada? (vamos spaguetis de plastic) i mil putingues més. em refereixo al gran Salvasdor Ribot (quina moral nanu) on actualment està immers en plena Marathon Des Sables.


Paricipacions força nombroses dels nostres atletes a aquest cap de setmana.




En Ribot és un SuperDiesel, així doncs, segur que a mesura que vagin passant els dies el tio s´entonarà més i donarà el millor de si.
Desitgem-li tota la sort del món!

Li podem enviar tot el nostre suport, escrivint-li missatges desde www.darbarourd.com. Dorsal 597.


Fins la pròxima!
jvc

3.27.2008

FRONTS OBERTS

Després de quatre setmanes del seu primer Ironman, i de la primera palliça de la temporada, en David afrontarà el Doble Olímpic d´Arinaga amb una gran forma i sobretot amb la moral pels núvols després de saber el què se sent al acabar un Ironman. Gran Canària comparat amb Malaysia no té res a veure. Primer per les distàncies, i llavors pel calor i humitat presents en el continent asiàtic la fan una prova super dura.
De totes maneres Arinaga, no serà un passeig ja que haurà d´afrontar 80k en el sector ciclisme que consten de dos ports de 20k. La seva arma més important, la confiança...i la Rosa, que serà una suporter important i que l´espavilarà ràpid.

L´altre front serà el Duatló de Banyoles (como no!) en què l´amic Bertolin, afrontarà 10k de cursa a peu,40k de ciclisme, per finalitzar amb 5k de carrera novament, com a test preparatori per la seva temporada de llarga.
El seu estat de forma,una incògnita; però segur que amb les seves condicions de running man farà una bona cursa.

Esperem als dos que els hi surti una bona cursa.

Volem cròniques eh nois?


jvc

3.23.2008

MOLT TRIST

He vist coses molt bèsties, però això és el pitjor que he vist en la meva vida....

que trist...


jvc





jvc

3.07.2008

CRONICA IRONMAN MALAISIA PER JORDI REIG

Hola a todos, ya estamos aquí de nuevo como Dios manda,….antes que nada…….sí, sí, sí nos vamos a Hawai….,sí ,sí ,sí, nos vamos a Hawai….y digo vamos o lo hemos conseguido, en plural porque nada de esto seria posible, sin la ayuda de mi mujer Patri y de mi entrenador Alfonso, sin ellos esto no hubiera sido posible, tengo la suerte de tener como pareja a una persona que me entiende y que además practica este deporte, ¡que mas se puede pedir!, y de Alfonso que puedo decir que me ha puteado mogollón pero a sabido sacar de mi lo mejor…gracias Alfonso.
Bueno a lo que vamos, joder no me lo esperaba de hecho hasta el día siguiente que vi la clasificación plasmada en un papel no me lo creía del todo….
Salida de Alicante vía Barcelona-Milán-.Singapour-Langkawi, después de un par de días por el mundo llegamos al destino final, a sido la vez que peor me he adaptado al horario nuevo, a las 4.00 am con los ojos como platos, pero en fin para eso nos hemos ido antes para adaptarnos…., nada mas llegar al hotel a las 8.30 de la tarde y con los pies hinchados como botas nos vamos a rodar Patri y yo 30´ por el pueblo de Kuah, bastante cutrillo y viejo….al salir del hotel ya lo notas ..,rompes a sudar ,pero esa seria la tónica de todo el viaje, perder y perder liquido…,cena rápida de lo llevado desde España y al sobre….
Al día siguiente por la mañana montaje de la bici en una nave que el hotel había dispuesto para los triatletas (mas de 70 bicis)casi todos chinos, singapurenses, todos ojos rasgaos….. japons…. Montaje de bici siguiendo las instrucciones de Nando Sanegre que dieron sus frutos, pues esta vez con la cabra, necesitaba desmontar mas cosa para meterla en la maleta…aunque me acojone cuando vi que un diente del plato grande se había limado por el roce con la maleta:”Como no cambie bien, como salte la cadena”, tras comprobar que no pasaba nada me relaje…
Primer entreno con la bici +transición con carrera…. Pero Alfonso que hoy no es la carrera…,tú estas loco…., me llevo sólo un bidón de sales, esperando que Patri me alcance con la furgo alquilada (fregoneta Vanet) y haya podido comprar agua fresquita, pero como no!, nos perdimos, en el km 40 de bici noto como el cuerpo pide…agua ,agua, tengo la boca seca, pastosa…¿Dónde me he metido? ¿Qué coño hago yo aquí? ,conduciendo por la izq y todo lleno de malayitos motorizados metiéndose por en medio, a saber donde esta Patri, por fin nos cruzamos en la autovía , consigue dar la vuelta y me bebo medio litro de tirón, dios mío quiero más, esta agua no quita la sed …..
Llego al hotel, con todo el ajetreo de la mañana, montaje, salida en bici y demás son ya la 13.30 el sol es infernal , ¿Dónde coño voy yo ahora? Estoy loco o que ,soy un charquito de sudor…decido correr solo 15´ me estoy asando……, llego al hotel y en el único sitio que no me puse protector ,en la zona lumbar, tengo una quemadura del sol que no veas…..be començem be…..
La tónica desde entonces para los entrenos era protección solar y salir a horas raras, corrí por las mañanas cuando el sol era mas soportable, con respecto a la natación fuimos un día a la zona del embarcadero, cuando llegamos veíamos que la gente entraba al agua nadaba 100m y se salía rascándose….coño, el agua mala , medusillas que no ves pero que pican un cojón…pero que coño hay que nadar y ya esta ,llevo casi una semana sin nadar…. Pues a ello, Patri se queda de reportera gráfica, nado 19´ de ida y vuelvo en 15´, coño que corriente y además te daba también lateral…. Que divertido será esto y encima me picaban hasta los huevos , noto continuos chispazos por todo el cuerpo, lo bueno que tiene es que si no te rascas con el roce del agua se te va el picor…., sensaciones en el agua buenas… pero picor, un rato….
El jueves anterior a la carrera relax total en la playita paradisíaca……
El miércoles anterior fuimos a recoger el dorsal solo éramos los europeos, pues los rasgaos llegaban todos el jueves y viernes…, durante la recogida del dorsal coincidimos con otra pareja con la cual la gente de la organización se hacia fotos ¿Quién coño serán? Como tenia un dorsal bajito pensamos que eran pros:” you are pro?” Le preguntamos, se miraron los dos y se descojonaron., la pro era ella y nos dijeron: “tu tienes mala suerte si quieres ir a Hawai, pues soy de tu grupo de edad”…..,será capullo el tío, no he visto nunca a un máquina tan gilipollas y prepotente…de que va este?
Cuando llegamos al hotel, mirando el libro de organización vimos que el pavo en cuestión, un tal Vonach, cuando era joven era anoréxico y estuvo 3 años hospitalizado y desde entonces cuando se recuperó empezó a hacer ironman y tenía el récord de los age grup con 9.17… coño si que tengo mala suerte una plaza menos, …aunque torres más grandes han caído alguna vez……
En la pasta party coincido con el Fari, si coño no lo conoces Faris al Sultan, “Fari” para los amigos…me estaba buscando desesperadamente, para comentarme que estaba muy interesado en fichar por nuestro club Komando fisiojreig.com ,que había oído hablar de nuestras hazañas y de nuestro buen ambiente, yo le digo que como quiera , pero eso si, que se pague la federativa ,el tritraje y la cuota del club…..transmitiendo la opinión del club y en especial la de Jordi Ferrandiz..eh!!! ….pierce…, me dijo que era barato y que se lo pensaría…..
Ta,ta,ta, chan……
THE DAY OF DE RACE…., despertador a las 5.00, desayuno5.30 (jamoncito 5 ”J” traido desde España) , 6.00 boxes…llegada y pesaje de los triatletas 81.kg marco yo ….pues si que va mal esta bascula, yo pesaba mas… busco los toilets para intentar otra cagada pues la del hotel a sido escasa…..pero ¿que pasa aquí son todos liliputienses o que? No me puedo sentar al mismo tiempo que cierro la puerta, no me cabe ni el pie…., evacuo de aquella manera, bueno esto ya esta, maqueo toda la bici tipo escopeta con los inibilaks y los bidones con la nueva pócima secreta….je,je…
Los pros salen 15´ antes, mientras ellos se preparan para salir yo caliento, coño ya están aquí las putas medusillas, que no duermen o que? Es de noche, pero en 5 minutos se levanta e dia…..no colocamos en flotación en el agua, Josep Viñolas me dice que vaya con el a su lado … bueno por intentarlo… cañonazo de salida en masa., lo aguante 3´ algo es algo, pero por lo menos lo llevo de referencia, como va el tío, sensaciones buenas, intento ahorrar toda la energía moviendo los pies lo menos posible y nado solo con brazos. A los 20´, pero, que ven mis ojos si es el capullo de Vonach, me planteo hundirlo de un manotazo como los de Jesús, pero para que, cada uno a lo suyo, me coloco a su lado un buen rato , pero en un cruce de gente por en medio se me va unos metros , bueno cada cual a su carrera, giro en 32´ la vuelta, termino en 1h01.., no esta mal, las previsiones eran 1h02-05 ,he ido tirando de un grupo desde el giro (una única vuelta el circuito nado), salgo y de repente como en las películas los japons corren como enanitos con blancanieves, ¿esto que es un sprint o que?, me espabilo y realizo la transición bastante rápida.
Salgo con la bici y la primera sorpresa cae, Patri chilla el 13 vas el 13, coño mi número de la suerte, ahora a darle a los pistones, primeros km toma de contacto, se va a velocidades altas, los primeros 8 km tiene repechos de meterlo todo pero se compensan con bajadas a 70km/h., después de entrar en un circuito al cual hay que darle 3 vueltas con continuos toboganes ,un trozo por autovía de dos carriles plagado de malayos con motos y sin cerrar al tráfico y otro trozo por carreteras secundarias con gallinas coches y trafico por todos los cruces …por lo que hay que estar muy atento a cualquier imprevisto, de hecho un triatleta fue atropellado por una moto…
En todo momento soy consciente del calor que esta cayendo y decido hidratarme, la organización había dispuesto avituallamiento cada 10 km y además con agua fría , con la cual no paraba de mojarme la cabeza pues el sol cada vez picaba mas a lo largo de la mañana , menos mal que no gasto casco aerodinámico…., voy controlándome el pulso para no pasarme, y en las cuestas cambio el plato y decido pasar a molinillo, siguiendo los consejos de Manolo Lloret ( ciclista pro) , van cayendo los km paso a algunos triatletas y algunas mujeres pros ,doy caza a un australiano de mi grupo, en ese momento me puse 2º de mi grupo de edad ,pero yo no lo sabia pues era difícil saber la gente que iba delante salvo el gilipollas del ronchar, …el australiano tira detrás de mi, jugamos al gato y al ratón ,ahora tiro yo ,después tu….,mientras me tomo un inibilak el austri se me va unos metros, pero hay que comer….es lo primero, después de darle caza de nuevo veo como el tío se dispone a comerse una barrita, ahora es la mía, le pego un palo y decido marcharme, no me sigue ,se ha quedado, uno menos, pienso….vuelvo a coger ritmo y le controlo en los bucles, le llevo 4´ ,
En la ultima vuelta, controlo a uno que viene por detrás de mi, de mi grupo, el 250 soy cazado en el 170, decido intentar seguirlo, pero pienso que no vale la pena , cada vez hace mas calor y la temperatura sube, me doy duchas de agua fría y recupero hasta la transición , me sacó al final en la bici 20 segundos,
Llego a la transición, en los vestuarios hay unos orinales llenos de crema, les digo a los ayudantes CREM, CREM y vienen con la mano llena de vaselina…no, no o nou, nou (en ingles). No era crema solar sino vaselina menos mal…. ¿Y la crema solar?…paso, salgo rápido y espiriatao, Patri me vuelva a chillar no entiendo bien lo que me dice, pero me anima mucho y me da a entender que voy bien (me dijo que iba el 3º de mi grupo).
El circuito a pie era 1km hasta el hotel de la organización y una vez allí 4 vueltas de 10 km y 1km de vuelta hasta la meta.. el circuito era duro pues eran 5 picando hacia arriba con dos pasos elevado los cuales los pasabas 8 veces….
El primer km voy a buen ritmo, pero que pasa voy a 160-165 y subiendo, lo paso a 4´24´´ demasiado deprisa a estas pulsaciones peto seguro..., a partir del hotel empieza el PUTO INFIERNO desaparecen las sombras y el sol es abrasador, el cuerpo me da un bajón, noto como me caliento, hay avituallamientos cada 1km , me planteo ir pasando avituallamientos, el pulso no me baja, estoy achicharrado, el hielo debajo de la gorra desaparece en 2 minutos , en el 3 avituallamiento pido crema solar y me embadurno, de rojo tomate paso a copito de nieve…., la cabeza me va ha estallar, la organización sabiendo del tema de que va, prepara barreños con agua y cubitos ,que con jarras dan duchas a quien lo pide, no tengo escapatoria no quiero mojarme los pies pero sino estallare, decido darme duchas ,SHOWERS!!!SHOWERS!!!! cómo chillaban los malayos, noto la mejora enseguida , como si me enfriaran…. Se me empañan hasta las gafas, paro a cada km a beber ya ha ducharme, entre medio hago una serie de 1 km corro incluso a 4´10 algún km, pero me tengo que parar a bajarme la temperatura corporal, paro 2 veces a cagar y una a mear…..no puedo con mi alma, el objetivo es pasar avituallamientos, acabar vueltas ,si es necesario caminar se camina pero esto quiero que se acabe….estoy sufriendo como nunca, voy de canto, en el km 30 empiezan los calambres se me enrampan los dedos de los pies y los cuadriceps, empiezo a beber mas agua y sales con electrolitos , me termino todos los geles, necesito energía, menos mal que me deje 2 en el avituallamiento personal y en la última vuelta los pille…..
En las vueltas he controlado al australiano y le llevo por lo menos 20´ va caminando se arrastra ....pero ahora eso me da igual.,.todo me da igual solo quiero finalizar esto..

Patri en ningún momento me ha dicho como voy con respecto a mi grupo, me anima mucho pero ni yo quiero saberlo….solo quedan ya 5 km en los últimos IM realizados aquí empiezo a apretar, pero aquí es imposible, las piernas no me van, intento no parar en los últimos avituallamientos pero no puede ser , me sujeto en las mesas para beber.. noto como llevo la planta de los pies llenas de ampollas, mis pies son dos charcos andantes y encima la carretera esta un poco peraltada lo que hace que el pie se deslice dentro del la zapatilla de tantas rampas en los pies tengo las uñas doloridas y reventadas ( al final perdí 6 uñas),escucho a los malayos casi hablar hasta en español, paro en el ultimo avituallamiento y decido hacer la ultima serie a tope , me pongo a 170 de pulso , el km no se acaba nunca , que largo se hace, ¿esta mal calculado?,je,je....a 100m delante llevo a uno, pero es imposible pillarlo.
Últimos metros.....esto se acaba., la euforia va por dentro pero mi cara es un poema, veo a Patri arrodillada bajo del arco de meta , levanto los brazos , cruzo la meta y me desmorono, no me aguanto de pie , esto se ha acabado , Patri me dice que 3º y a Hawai, no me lo creo, me da igual estoy tan destrozado que textualmente le digo “yo paso” soy escéptico, otra veces me he hecho ilusiones y después......., los malayos no pueden conmigo y me traen una silla de ruedas ,me siento pero en ese momento es como un resorte, que coño!!! si he aguantado lo de antes ...me levanto y camino me duelen hasta las pestañas, me llevan a unas duchas, donde estoy 10´ bajo de agua fría y ventiladores, de ahí a la camilla de la enfermería , me ponen hielo en las ingles en las axilas en las rodillas y después de 10’ me toman la temperatura , estoy a 38,5º reposo un rato...
Patri no para de decirme que si que soy tercero , pero yo hago un poco los oídos sordos, le hago ir a comprobarlo pero no se lo dicen ,no hay listas oficiales, paso de la camilla y voy yo mismo a comprobarlo me dicen esta vez que 2º , no puede ser los dos primeros si que estaban controlados , o 3º o 4º pero 2º imposible.... no se aclaran...lo que si que esta claro es el 23 de la general., bo ja vorem.... decidimos ir a ver a los otros españoles
Josep Viñolas se había retirado en la bici después de salir del agua el 2º de los age grups, e ir muy bien clasificado en la bici una bestia de tío (gano Elche de larga en 07) ,pero los problemas estomacales no le dejaron continuar..., pero corriendo aun estaba David Camps amigo y compañero de Josep, con dos cojones, el dijo que lo acababa y lo acabo.... después de encontrarlos me empiezo a encontrar mal ,tengo sudores fríos, no me encuentro bien , decido volver a la enfermería , me tiro en una cama, me vuelven a chequear y 9-7 de tensión ,me hacen una analítica y tengo el potasio por el suelo debido a que he bebido demasiado , gane 4 kg al final del IM ,acabe con 85, estoy sobrehidratado, me meten un suero y me paso 2 horas meando sin parar..,me prohíben beber nada en lo que queda de día.,me quieren ingresar en el hospital ....., pero yo paso de aquí al hotel y a descansar...........
Al día siguiente saque los 500 dólares por si tocaba Hawai, y vaya si toco, nos confirman que soy tercero y que la plaza es mía, ahora si que es realidad, la euforia se apodera de mi estoy supercontento y mas habiendo sufrido como sufrí...en el INFIERNO.....
Nos vamos con los deberes hecho nada mas comenzar la temporada ....,una cosa tenemos claro, a Malasia no vuelvo a hacer un IM , pero en Hawai lo daremos todo de nuevo.....


Jordi Reig

2.27.2008

BENVINGUDA




Despres de 24 hores vitjant i 16 hores damunt d'avions, el dilluns al vespres varem arribar a Barcelona, cansats però amb moltisimes ganes de tornar a ser aquí i retrovar-nos amb tots els que, directe i indirectament han estat al nostre costat en aquesta aventura.
El més fort es la nova mostra de suport que varem trobar al arribar en Josep i jo, a les nostres respectives cases, de part dels nostres companys de l'equip, el C.A. Xaloc, dels membres de la secció de triatló i dels que no ho són. A mi com no podia ser d'altre manera hem varen caure les llagrimes, no podia esperar encara més del que ja ens havia donat tothom i això va ser genial, veure el que ens van deixar a la porta de casa, va donar sentit a tot el que haviem pasat fins el moment, la fred en els entrenaments, el dormir poquet i força sacrifici. Ja se que molts pensareu que allà varem estar una setmaneta ben regaladets, però un setmana despres de 3 mesos i pico, ja ens la mereixiem, no?
Un vegada més vull donar les gracies i no mén cansaré, de tot el soport rebut sense el que, sincerament, jo, no hagues pogut acabar mai l'ironman.
En Josep hem va dir el dia despres de la cursa, "felicitats finisher, ets el primer de Sant Feliu en fer un Ironman", i la veritat no sé si això es així o no, però en el cas de que fos així, crec que som un bona colla els primers de Sant Feliu en fer un Ironman.
Gracies a tots pel regal de benvinguda

2.24.2008

CRONICA IRONMAN II

En Josep ja us ha explicat la seva versio de l'ironman, jo us explicare la meva.
Ja sabeu l'horari que varem portar fins al comensament de la proba, i que jo portava un acolloniment a sobre que nomes ho se jo, o sigui que el que en Josep va veure a la meva cara, era real.
Total que les 7'30 ens posem a la plataforma per veure la sortia dels "pros", els professionals, es espectacular tot i que nomes son 20, com naden, i quina enveja hem, i suposo que ens donen. Pasen uns minuts i estic amb en Jordi, el company d'Alcoi, en Josep ja es a l'aigua escalfant, jo faig el que puc per que el temps pasi mes a poc a poc, uufffffff, ja arriba el moment i penso, que collons David, has vingut fins aqui, doncs a nadar. Em tiro a l'aigua i per primer cop en un triatlo hem poso al mitg del grup, sempre hem posava en una banda, i som mes de 500, quin dia per probar-ho, no?
Toca la bocina, i comenso a moure els brasos, esperant les sensacions de sempre, nervis fins els primers 500 o 800 metres, pero aqui no hem pasa, igual per les continues picades de les ja comentades "mini meduses". Vaig en un grup d'uns 8 nadadors, i veig que anem deixant gent enrera, hem comenso a divertir. Abans de mitja cursa, hem be al cap una de les llisons de natacio que hem va donar en Josep, ara no us l'explicare, pero hem dona bon resultat i deixo el grup, hem veig be al fer el gir de tornada, agafo el grup del davant i hem quedo alla fins al final, no vull forsar la maquina. m'agafo la transicio amb molta tranquilitat, "nomes" hem queden 180km de bicicleta pel davant.
Vaig seguint tots els consell d'en Josep, pedalo facil amb un pinyo menys del que portaria normalment, i en les pujades fortes cambio al plat petit, la primera volta hem va molt be, clavo les 2 hores que volia fer, comenso a notar la calor, ho sigui que els bidons d'aigua els reparteixo entre beure'ls i tirar-mels pel damunt. La segona volta s'hem fa complicada comensa a bufar el vent i hem poso nervios, nomes porto 80 km i no estic gaire be, torno a seguir els consells del "trainer" hem poso a menjar i beure mes sovint, arribo al km 120 i comenso la tercera volta recuperat i en 1 hora 50. La tercera volta m'he l'agafo amb mes calma i pensant en el que hem vindra despres, i penso on m'he fotut, tot i que estic disfrutant de la bici pero no del calor, hem sembla que ja porto mes aigua pel damunt que beguda, aixo es horroros, i mes quan sobre el km 140 hem criden pel meu nom, i es en Josep en un avituallament, hem diu que no es troba be i que jo segueixi, estic tota l'estona pensant en ell, mirant de tornada el sentit contrari per si s'ha recuperat i el veig pasar, pero no, arribo al mateix punt i encara es alla, hem paro, xerrem un moment, hem diu que no pot, hem dona el "xupetin" que li quedava i m'anima a seguir, segueixo pero ja amb un regust amarg, hem reventa que li hagi pasat aixo. No hem dono compte i estic al km 170, i en broma dubto de si frenar per no tenir de fer la marato, 180km i encara tinc ganes de conya.
Arribo a la transicio amb una calor que ofega, aqui si que dubto del que faig, seguir o no, penso amb en Josep i crec que tinc d'acabar per ell. Ell hem va fer venir i tinc de fer-ho, com li vaig dir a ell, pels meus co...ns.
Faig uns 800 mts corrents i hem tinc de parar, hem be un dolor al costat horroros, un flato com mai, camino una estona i hem pasa, torno a correr, trotant molt a poc a poc i hem comenso a nota la pell cremada, no m'he posat crema suficient i ho estic pagant, suposo que ja ho comprobareu a la foto. Faig la primera volta corrents i no vaig gaire be, decideixo caminar una estona i es converteix en un martiri, hem be molt de mal de cap, i tinc de fer tota la segona volta caminant, comenso a suspesar la posibilitat d'abandonar, pasen mases ambulancies i veig molta gent vomitant. Hem venen al cap tots els missatges de suport que hem tingut fins al moment i decideixo que no puc deixar-ho aqui despres de 4 km nadant, 180 km de bici i ja 20 km de cursa a peu, arribo a la 3a volta i hem decideixo tornar a correr, ja no fa tanta calor i hem faig alguna dutxa d'aigua amb gel, hem senta be, pero com ha dit en Josep el panorama es dantesc, com esta la penya. Abans d'acabar la 3a volta hem tornen a venir tots els mals i tinc de tornar a caminar decideixo que no correre mes pero camino a un ritme alt, inclus pasant a gent que corre, arribo al bucle, es el km 36 ja nomes hem queden 6km de tornada, pero a partir d'aqui be el pitjor, hem comenso a marejar i fins hi tot al km 39, hem paro 5 segons i penso si seguir o no. Menys mal que camino 100 mts i hem be a buscar en Josep amb la bici, i m'acompanya fins a 500 mts del final, encara penso si seguir, pero comenso a sentir l'espiker i hem comensa a caure alguna llagrima, arribo a la recta d'entrada a meta, intento controlar la plorera pero s'hem fa dificil, finalment traveso la linea, aixo s'ha acabat, soc finisher, el somni i el repte s'han aconseguit, hem penjen la medalla de finisher i hem be tothom al cap, quina pasada, a valgut la pena.
Voldria des d'aqui fer un peto i una abrasada a tothom que ha estat amb nosaltres durant tot el que ha durat aquest ironman, i no hem refereixo des del dia 16 que varem marxar si no des de que va comensar l'idea i la preparacio d'aquest "hiper-mega durissim" ironman.
Tambe vull donar les gracies, encara que ja li dire a n'en Josep per fer-me ser "finisher" i a l'Imma per aguantar-nos aquests dies. I a tots dos per ser com son.










CRONICA IRONMAN

Cara i Creu del C.A.Xaloc en l' Ironman de Malaysia.

Us fare una mica de cronica del que va ser ahir un del ironmans mes durs del mon.

El desperador sona a les 4:30 i a la zona de boxes ens hi presentem sobre les 6:00, suficientment temps com per preparar-ho tot amb tranquilitat.

He visualitzat aquest moment mils de vegades i ho preparo tot amb gestos quasi automatics. Esta tot a punt, estic tranquil...tot sembla ok.

En David em ve a visitar un parell de vegades al box i el veig amb cara de "collonito", el tranquilitzo i li dic que fara una cursa com es mereix, de pm.

A les 7:30 surten els pros. Ens fiquem el gorro, ulleres, ens desitgem sort en la carrera i ens tirem a l' aigua per calentar.

7:45, el mar esta en calma, l' aigua calenta, hi han ganes de nedar, hi han ganes de patir. Es dona el tret de sortida i em situo al grup capdavanter. VAig agant sensacions mica en mica, ja que penso que el dia sera llarg i s' han de reservar forces. Els primers 2k es fan en un mar completament pla, comenca a sortir el sol, i ja estas ficat dins l' Ironman. A la tornada agafo els peus d' una tia que va com una moto i faig la tornada visualitzant el que haure de fer en el box. Surto segon de l' aigua i agafant algun pro retrasat. Faig el canvi de roba en el box i surto com un coet per agafar la bici.

Ja des del primer moment que pedalo amb el 9, veig que es pro i decideixo que pot ser una bona roda. Ens juntem uns 5 o 6 rodant per l' autovia que ens portara cap el primer canvi de sentit. Les pulsacins les mantinc baixes, em noto be, pero decideixo no tirar...el dia sera llarg. Bec, menjo, bec...km 60 em passa el Thomas Vonach (7e general) me' n vaig amb ell. El ritme es mes rapid pero crec que el puc seguir be. Se'm comenca a rostir el cap, em tiro aigua,menjo, bec..no anem a tope pero no estic al 100%, penso que se' m passara i les sensacions bones retoranaran. Crec creuar-me amb en David, ja que em criden pel nom, li foto un crit pero no em deura haver sentit.

Km120 i comencem la segona volta. Veig a l' Imma, em dona anims. Estem a 40 graus i una humitat tremenda. Decideixoagafar l' special bag en el proxim avituallament. Agafo sense problemes, i a la primera mossegada, trec la barreta literalment, aixi com tot el liquid que em prenc.

km 130 ko. DNF!

Al cap d' una estona veig al David. L' animo i li dic que reservi forces per la marato. El veig a tope. Avui sera finisher! Avui sera un Ironman!

A la marato el veig malament pero qui no esta patint en aquell infern. Calor, humitat, veig a gent vomitant, a un canviant-se la cama protesica que porta, no paren de passar ambulancies...el panorama es dantesc.

A la segona volta de la cursa a peu, torno a veure al David, aquesta vegada caminant. Li pregunto que que tal, i em diu que te un mal de cap terrible, li donc una pastilla, se la fot i em diu que avui acabara pel seus c...

Al cap d' un parell d' hores ja me'l trobo que li falten 2km. Va tocadissim pero li dic que ja li falta poc, i que guardi forces per fer corrent l' ultima recta.
Ultims 200mts...el veiem que ve super suelto, el graven, l' animem, creua la linea de meta.

12h58'i esta destrossat...pero en Deivid Champs (com diu l' Speacker) ja es un Ironman. ENHORABONA!!!

Nomes donar-vos les gracies a tots els que ens heu seguit i ens heu recolzat en aquests ultims dies. Ens alegra molt tenir-vos animant des de l'altre punta del mon.



jvc

2.21.2008

PULAU BERAK














El dia va comencar una mica mes tard de costum (sobre les 7:00, per mi, i sobre les 9:00 per l' imma i el David)jo seguint amb el meu insomni i ells disfrutant a base de b, els c....!

Una vegada fora del llit, ens vam arribar al buffet de l' hotel. suposo que el David ja us ho haura comentat en un altre post, no em vull fer pesat pero es que es impressionant. Seria un no parar de menjar fins a reventar, hi ha de tot i mes, i es que ens fotem les botes literalment.


Una vegada la panxa plena, ens arribem a la platja (privada,jejeje) de l' hotel, on ens espera l 'embarcacio que ens portara d' excursio per les illes del voltant. Aquesta embarcacio (que m' imaginava diferent...) es tracta d' una lanxa rotllo vietnamita.

Al cap de 20 minuts arribem al primer desti de l' itinerari, "The Island of The Pregnant Lady", la illa de la dona embarassada, el nom sorgit de la forma de la seva oreografia. Nomes desembarcar, una colla de monos mors de gana ataquen a la meva estimada, llancant-se sobre la bossa que hi portava menjar. La situacio era divertida....dos monos escapant-se per banda amb una bossa de patates xips, i enfilant-se sobre l' arbre. Aixo se' n diu tenir una bona entrada...
Cinc minuts mes tard, i tot pujant unes escales ens trobem amb un entorn espectacular, un llac immens enmig de la mateixa illa. Amb un tres i no res ja ens trobem nedant en les aigues naturals d' aquest fantastic paratge, juntament amb un grup de japonessos que es flipen un rato..

El seguent espectacle que disfrutariem en el transcurs de l' excursio, era el vol de l 'aguila Marina i laguila de Langkawi en ple vol i descens en busca de peix. Veure com volen, es llencen i planegen sobre l' aigua amb la grandiositat de les seves ales es un espectacle dificil d olvidar.

L' ulitma parada i la mes fascinant va ser l estancia a l illa de Pulau Berak, durant al llarg d' una hora vam poder gaudir dels encants d' aques fantastic entorn.
En les fots ja ho veureu, perque es tracta d; un lloc de postal, les palmeres, la platja de sorra blanca, l 'aigua calenta i cristalina fan d' aquesta illa un lloc inigualable per desconectar i passar uns moments de relax.


Van ser quatre hores que van passar volant...una vegada arribats a desti ens fotem una pizza a l 'hotel i siesta. Per la tarda recollida dorsals (que no els vam poder recollir) a l' hotel de l' organitzacio i vol pel centre comercial ah! i parada a la pelu.

Ja veieu que la vida en aquest mon es mooooolt dura, pero com tot, s'acaba. Aixi doncs, intentarem aprofitar-ho el maxim possible no fins abans passar pel gimnas, el jacuzzi i la sauna (podeu veure el gym que anem, en una foto que hem adjuntat amunt queda just davant la platja).

Aquest es el dia tant estressant d' ahir, dema messss. Espero que us hagin agradat les fotos (segur que si) be no menrotllo mes.


Per cert, moltes gracies pels vostres anims i suport, segur que sera un plus al dia de la carrera.

PD: En David esta pletoric amb el circuit de la bici...diu que fara una mitja de 40 per hora...jejeje i que miri cap enrere pq em vindra a la caza y captura.


jvc