Diumenge dia 13 de Gener es feia la XX edició de la Cursa Mar i Murtra 2.008, i allà ens presentàvem Salvatore, Deivid (futur Iron malayo) i pepe viñolas. No les tenia totes perquè fer una entreno-cursa en plena època de volum preparatòria pre-Ironman pot ser una mica perillós i pot resultar ser una arma de doble fil. Per una banda, un magnífic entreno de qualitat però també amb la musculatura "fatigada" en pot resultar una lesió.
L´objectiu era clar: acumular kms, no arriscar, ritme controlat (els primers kms) encara que l´experiència em deia que no seria així.
Camí a Blanes s´intuïa un dia esplèndid amb un sol que començava a despuntar. Però una vegada ens baixem del cotxe, ostressss quina rassssca!!!nem al pavelló a pels dorsals i una vegada pagada l´inscripció (15 euros!!!) a fer el cafetó de rigor més c......
10´abans de començar la cursa escalfem una miqueta, uns progressius i cap a la línia de meta.
Em proposo fer els primers kms suaus..però ja pel km2 el cuerpo me pide canyýyya i la vena d´estar en plena cursa em motiva...em controlo....penso que ja tindré temps per tirar. Va de p.m que un atleta es fiqui a tirar perquè em noto bé i vaig relativament còmode. Ja pel km 10 ja només quedem 2, ens presetem; hola que tal, encantat, i a tirar. Veig que al tiu en les pujades comença a patir i es despenja una miqueta i decideixo tirar fins que s´acabin...i és que no s´acaben fins el km 15 (uffff....). Comença la baixada "kamikaze" decideixo baixar de tranquis no ser que trepitgi malament i ñaca!Miro enrere no ve ningú, al cap de 500mts miro enrere no vé ningú...km 18 el veig que cagant òsties i amb cara de possès. Ostres a patir fins al final de cursa. Falten només 2kms sense quadriceps ni bessons, però em dic que el tio no em po guanya. La motivació pel pernil jejeje em porta creuar la línea de meta en primera posició, (ojalá es repeteixin al llarg de la temporada)
1er amb 1h 9´15" , a 3´30"demitja i 350 mts desnivell
Al cap d´una estona veig a la parella de l´espardenya. En David amb la jacket del xaloc (uf quina calor córrer amb això) i en Ribot menjant un bocata de chorizo revilla (clar que si fent dipòsit per SAbles). Els pregunto que què tal, i els tius em comenten que s´ho han passat teta. Mitja cursa perseguint el cul d´una nena...
No hi ha pòdium, així que aprofitem per donar-nos un banyuki a la platja i per comprovar que en Ribot està fet un home caminant descalç fins al cotxe( per endurir planta) iperquè tooooota Blanes pugui gaudir dels seus explèndids gayumbus.
Ara si que només tocar entrenar, descansar, menjar, beure, entrenar, pensar per una data: el 23F
jvc
