4.28.2008

PELS QUI FUMEN...

Qaulsevol lesió en l´àmbit esportiu és curable, temporal i no té perquè afectar-te ni curt ni a llarg plaç, però això és irreversible.





jvc

4.26.2008

TEMPS DE REFLEXIÓ




Des de la tornada de la nostra expedició a Malaysia no he tornat a ser ni una ínfima part del què era. Al principi cansament i aturdiment, ho atribuïa al viatge, al estrés competitiu, al clima, l´aguantar al David durant 2setmanes jajaja, però al cap de poc de reiniciar la pràctica esportiva notava que hi havia "algu" que no anava bé. El cansament i l´apatia generalitzats, el voler i no poder (difícl d´explicar) és realment desesperant. Veure la gent entrenar, competir, gaudint d´aquest esport, i jo cansat per qualsevol cosa ÉS MOLT DUR!!!A falta de saber el diagnòstic definitiu, el repòs s´ha con vertit en el meu millor aliat per afrontar aquesta situació.



Així doncs, estic "disfrutant" d´un període d´inactivitat merescut o no,i traslladant tota la meva energia (la que em queda) a conrear-me en altres facetes de la meva vida, o almenys això intento. La reflexió, la lectura, projectes futurs..., intentant apendre coses de la vida, de les persones, pensant amb les ganes que tinc de reinicar els entrenaments. En definitva, buscant un equilibri; és aquí on diuen que resideix la felicitat.





jvc

4.14.2008

TESTANT L´ÈXIT

El CA Xaloc es va desplaçar en massa per participar en la 7ªedició dels masters de natació que es disputaven a Mataró, la prova eren els 1.500mts lliures.

Cliqueu aquí per resultats dels nostres.

Per la seva banda, en Jaume Quintana després d´una setmana SUAU de posta a punt, va demostrar el seu estat de forma en els 10k del Ciutat de Girona, imposant-se amb plena autoritat, i demostrant-se a si mateix que entrenar a vegades suau també va bé.
Destacar la tercera plaça del Top Ten Hawaià, Francisco Pontano.


Fotito del crack de la jornada



jvc

4.06.2008

29´37"(10K)

Si ja deu ser difícil baixar de 30´en un 10.000, imagineu-vos baixar aquesta marca en un triatló. Doncs aquest és el mega parcial de carrera a peu que s´ha cascat el company Gómez Noya.
Òbviament, ha guanyat UN ALTRE una prova de la Copa del Món, aquesta vegada a New Plymouth.

Aquí tenim la crònica:

Gomez storms to 9th world cup win (April 6, 2008 )
He was down by more than a minute after the bike but the deficit didn’t matter for world number one Javier Gomez. As he’s done so many times before, the Spanish sensation ripped through the run to win today’s New Plymouth BG Triathlon World Cup. The run course was accurately measured at 10.2 kilometers, which Gomez absolutely shredded with a superhuman run clocked at 29:37.

“It’s amazing, two weeks, two victories. This was my best race ever. It’s the best way to start the season. It was a difficult race and I am very happy.” said Gomez. “It’s a great start but the Olympics are still a ways away and there is lots to do.”

The victory comes hot on the heels of his season-opening win in Mooloolaba last weekend. Not able to keep up with his Spanish rival, Aussie Brad Kahlefeldt once again finished runner-up taking the silver 31 seconds behind. British veteran Andrew Johns made it back to the world cup podium with a bronze, his first medal since a bronze in Makuhari, Japan in 2003

Gomez and Kahlefeldt were both in the chase group as they came into T2 and together reeled in the leaders which included Kiwi favorite Terenzo Bozzone, Maik Petzold of Germany and Johns. After running side by side early in the run, Gomez applied his usual strategy – lay down the most punishing run pace possible and drop his fellow competitors. Kahlefeldt couldn’t respond and watched Gomez take off for the win.

“We started the run really fast, Brad and me. I was more worried about Brad, more then the front guys,” said Gomz.

It was the ninth world cup title of Gomez’s already illustrious career, which moves into 4th place among all-time world cup winners and within one of active-leader Simon Whitfield. Perhaps even more impressive, it was the 15th consecutive world cup podium for Gomez in what will go down in ITU history as one of the most sensational run performances ever. Even his peers were in awe of Gomez today.

“That’s one of the fastest runs I’ve done on the circuit and it was a tough course as well. All credit to Javier, he was absolutely flying out there and there wasn’t much I could do today to beat him,” said Kahlefeldt.

“We had a minute off the bike so I thought, ‘Just relax’. I thought I’d just wait for Javier. I thought we would have until the 7km mark. I think he caught us in less then 5k and I went, ‘Whoa’. I tried to go with him but that boy’s got some serious pace now day’s and I think I lasted 300 meters,” said bronze medalist Johns.

New Zealand’s Kris Gemmell came back with an excellent final leg himself to take fourth place while Belgian Peter Croes tied his best ever world cup performance taking the fifth spot

4.04.2008

COPA D'ESPANYA ARINAGA






Be, aquí estic per explicar-vos de propia veu, com va anar l'ensopegada d'Arinaga (Gran Canaria). En Josep ja m'havia avisat que un ironman deixa seqüeles considerables, però per no escoltar-lo o per que ja tenia els bitllets i l'inscripció pagades, vaig fer mes o menys l'entrenament per anar a competir. Total que m'en vaig anar a Gran Canaria havent descansat poc de l'ironman i havent estat el dimarts i dimecres abans de la cursa amb febre, o sigui que un servidor cap a les Canaries amb un panorama de p... mare.
No va cambiar gaire la cosa quan nomes estant aterrisant i desde l'avió veig molins de vent per tot arreu i l'avió movent-se que donava gust (vaig recordar per una estona la meva ex-aerofobia, jijiji). Vaig confirmar els fets durant els dies abans de la cursa, no va amainar el vent en cap moment i si es feia dificil caminar i correr, vaig pensar de com seria de complicat amb la bicicleta. Fent el "chec-in" dels circuits el divendres, també vaig comprobar el que havia llegit en revistes i forums sobres aquest triatló, es una cursa gens facil de correr.
La natació amb un mar amb l'aigua a 18 graus i amb vent, no seria facil, i la bicicleta amb uns 15 km de pujada continua segur que tampoc. El circuit de correr no el vaig anar a veure.
Total que a les 6'30 del matí del dia 30, amb cambi horari inclos, anem cap a Arinaga amb són i tip de l'esmorssar, i arriba el primer contratemps, ens paren en un control d'alcoholemia, jajajaja, té collons. Li dic a la Srta. Guardia Civil, que li juro que no he begut rès i que vaig a correr el triatló, molt amablement, hem deixa continuar sense fer-me bufar.
Amb les preses per que arribava tard i per que per megafonia només ens feien anar de bolid per recontar-nos com a les vaques, m'endescuido de posar-me crema del sòl i baselina, penso, joder David, avui triumfaràs com la Coca-cola. Total que arriba l'hora i d'un a un i cridant-nos pel dorsal ens dirigim cap a la platja. M'havia deixat de dir que a boxes hem trobo al company Guillem Llado, en Josep no m'havia dit que hi anava, una soprpresa agradable per fi.
Ens donen la sortida i com recordo de Malaisia, hem poso al mitg del grup a nadar a tope, paso la primera boia sense ni donar-me'n compte i amb ganes, pero un cop arribat a la segona comença el mal sòn, unes onades de prop de 2 metres, hem fan estar fatal, hem tinc de parar per l'angoixa, no veig les boies i m'empaso un pilo d'aigua, no estic bé ja ho veig, segueixo nadant i arribant a la penultima boia de la primer volta, hem vaig recuperant, total que començo també amb ganes la segona volta però ja molt retrasat del que podria ser el meu grup. A la segona volta més del mateix, angoixa, onades i m'entra una mala llet de collons, arribo mitg mnarejat a la transició, trigo la ostia en agafar la bici, i començo a pedalar sense cap ganes. El vent fà de les seves i no m'ho estic pasant gens bé. A Malaisia sabia que patiria però hem vaig divertir, a qui no, o estic pasant fatal. Faig la primera pujada cap a Corralillos i hem pasa pel cap abandonar, hem falten les forces, hem sento buit, total que acabo d'arribar a dalt de tot. Baixant com no, hem trobo millor, però molt al tanto, el descens per culpa del vent es perillos, estic a punt d'anar a la cuneta més d'una vegada. Costa pedalar inclus en el pla, total que decideixo que quan arribi a boxes abandonaré, no hem vull sentir més així, penso que si no plego ara plegaré a la segona volta i si no en alguna volta del correr, per que repeteixo que estic buit, fisica i mentalment, com hem va dir en Josep, l'ironman en un moment o altre et pasarà factura, per mala sort a estat aquí, que hi farem. Decideixo també que no aniré a Elx, no hem veig amb cor de recuperar-me pel dia 27 d'abril, així ès que fins a Vitoria, rès de llarga distancia, igual algun olimpic o sprint, ja veure com hem trobo.

4.01.2008

ACTUACIONS DELS NOSTRES

Hola a tots,

Paricipacions força nombroses dels nostres atletes a aquest cap de setmana.

El Diumenge es disputava a Arinaga la primera prova de la Copa d´ Espanya de Llarga distància, i l´IronCamps hi era present.
Les condicions metereologiques (un vent bestial) i la falta de recuperació de l´Ironman li van passar factura en una prova molt dura i que si no estàs al 100% és difícil sobreviure. La natació es va desarrollar en un mar super picat (amb onades de 2mts) i el sector ciclista el fort vent el feia un circuit molt perillós.
En DAvid doncs, va abandonar en el sector ciclista.
A recuperar-se i a pensar en la següent crack!


el gran triumfador de la jornada, Eneko "il Grande"


Al mateix temps es disputava el Duatló de Banyoles sobre unes distàncies de 10k-40k-5k. L´amic Bertolin i el company Oliveres hi eren per deixar el pavelló ben alt.
Bertolín com ens té acostumats i degut a les seves dots de runner va fer una bona cursa a peu. En el sector ciclista va ser una altre història.. la falta de kms en bici el van perjudicar i va perdre el seu grup ciclista, allunyant-lo de les posicions guanyades en el sector "pedestre" (no pedastra). Quan li canviien l ´horari ja podeu tremolar tots plegats!!119ê de la general.
Pel què fa a l´Oliveres va acabar una mica més tard però sobrevivint a aquesta prova tan dura com és Duatló. Bona feina Oliveras!


A 4.000kms de distància un altre company a la mateixa hora començava el què serà segur una setmana de penúries i misèries per ell, menjant pasta prensada, iolitzada? (vamos spaguetis de plastic) i mil putingues més. em refereixo al gran Salvasdor Ribot (quina moral nanu) on actualment està immers en plena Marathon Des Sables.


Paricipacions força nombroses dels nostres atletes a aquest cap de setmana.




En Ribot és un SuperDiesel, així doncs, segur que a mesura que vagin passant els dies el tio s´entonarà més i donarà el millor de si.
Desitgem-li tota la sort del món!

Li podem enviar tot el nostre suport, escrivint-li missatges desde www.darbarourd.com. Dorsal 597.


Fins la pròxima!
jvc