4.04.2008

COPA D'ESPANYA ARINAGA






Be, aquí estic per explicar-vos de propia veu, com va anar l'ensopegada d'Arinaga (Gran Canaria). En Josep ja m'havia avisat que un ironman deixa seqüeles considerables, però per no escoltar-lo o per que ja tenia els bitllets i l'inscripció pagades, vaig fer mes o menys l'entrenament per anar a competir. Total que m'en vaig anar a Gran Canaria havent descansat poc de l'ironman i havent estat el dimarts i dimecres abans de la cursa amb febre, o sigui que un servidor cap a les Canaries amb un panorama de p... mare.
No va cambiar gaire la cosa quan nomes estant aterrisant i desde l'avió veig molins de vent per tot arreu i l'avió movent-se que donava gust (vaig recordar per una estona la meva ex-aerofobia, jijiji). Vaig confirmar els fets durant els dies abans de la cursa, no va amainar el vent en cap moment i si es feia dificil caminar i correr, vaig pensar de com seria de complicat amb la bicicleta. Fent el "chec-in" dels circuits el divendres, també vaig comprobar el que havia llegit en revistes i forums sobres aquest triatló, es una cursa gens facil de correr.
La natació amb un mar amb l'aigua a 18 graus i amb vent, no seria facil, i la bicicleta amb uns 15 km de pujada continua segur que tampoc. El circuit de correr no el vaig anar a veure.
Total que a les 6'30 del matí del dia 30, amb cambi horari inclos, anem cap a Arinaga amb són i tip de l'esmorssar, i arriba el primer contratemps, ens paren en un control d'alcoholemia, jajajaja, té collons. Li dic a la Srta. Guardia Civil, que li juro que no he begut rès i que vaig a correr el triatló, molt amablement, hem deixa continuar sense fer-me bufar.
Amb les preses per que arribava tard i per que per megafonia només ens feien anar de bolid per recontar-nos com a les vaques, m'endescuido de posar-me crema del sòl i baselina, penso, joder David, avui triumfaràs com la Coca-cola. Total que arriba l'hora i d'un a un i cridant-nos pel dorsal ens dirigim cap a la platja. M'havia deixat de dir que a boxes hem trobo al company Guillem Llado, en Josep no m'havia dit que hi anava, una soprpresa agradable per fi.
Ens donen la sortida i com recordo de Malaisia, hem poso al mitg del grup a nadar a tope, paso la primera boia sense ni donar-me'n compte i amb ganes, pero un cop arribat a la segona comença el mal sòn, unes onades de prop de 2 metres, hem fan estar fatal, hem tinc de parar per l'angoixa, no veig les boies i m'empaso un pilo d'aigua, no estic bé ja ho veig, segueixo nadant i arribant a la penultima boia de la primer volta, hem vaig recuperant, total que començo també amb ganes la segona volta però ja molt retrasat del que podria ser el meu grup. A la segona volta més del mateix, angoixa, onades i m'entra una mala llet de collons, arribo mitg mnarejat a la transició, trigo la ostia en agafar la bici, i començo a pedalar sense cap ganes. El vent fà de les seves i no m'ho estic pasant gens bé. A Malaisia sabia que patiria però hem vaig divertir, a qui no, o estic pasant fatal. Faig la primera pujada cap a Corralillos i hem pasa pel cap abandonar, hem falten les forces, hem sento buit, total que acabo d'arribar a dalt de tot. Baixant com no, hem trobo millor, però molt al tanto, el descens per culpa del vent es perillos, estic a punt d'anar a la cuneta més d'una vegada. Costa pedalar inclus en el pla, total que decideixo que quan arribi a boxes abandonaré, no hem vull sentir més així, penso que si no plego ara plegaré a la segona volta i si no en alguna volta del correr, per que repeteixo que estic buit, fisica i mentalment, com hem va dir en Josep, l'ironman en un moment o altre et pasarà factura, per mala sort a estat aquí, que hi farem. Decideixo també que no aniré a Elx, no hem veig amb cor de recuperar-me pel dia 27 d'abril, així ès que fins a Vitoria, rès de llarga distancia, igual algun olimpic o sprint, ja veure com hem trobo.