BENVINGUDA

Despres de 24 hores vitjant i 16 hores damunt d'avions, el dilluns al vespres varem arribar a Barcelona, cansats però amb moltisimes ganes de tornar a ser aquí i retrovar-nos amb tots els que, directe i indirectament han estat al nostre costat en aquesta aventura.
El més fort es la nova mostra de suport que varem trobar al arribar en Josep i jo, a les nostres respectives cases, de part dels nostres companys de l'equip, el C.A. Xaloc, dels membres de la secció de triatló i dels que no ho són. A mi com no podia ser d'altre manera hem varen caure les llagrimes, no podia esperar encara més del que ja ens havia donat tothom i això va ser genial, veure el que ens van deixar a la porta de casa, va donar sentit a tot el que haviem pasat fins el moment, la fred en els entrenaments, el dormir poquet i força sacrifici. Ja se que molts pensareu que allà varem estar una setmaneta ben regaladets, però un setmana despres de 3 mesos i pico, ja ens la mereixiem, no?
Un vegada més vull donar les gracies i no mén cansaré, de tot el soport rebut sense el que, sincerament, jo, no hagues pogut acabar mai l'ironman.
En Josep hem va dir el dia despres de la cursa, "felicitats finisher, ets el primer de Sant Feliu en fer un Ironman", i la veritat no sé si això es així o no, però en el cas de que fos així, crec que som un bona colla els primers de Sant Feliu en fer un Ironman.
Gracies a tots pel regal de benvinguda

CRONICA IRONMAN II

En Josep ja us ha explicat la seva versio de l'ironman, jo us explicare la meva.
Ja sabeu l'horari que varem portar fins al comensament de la proba, i que jo portava un acolloniment a sobre que nomes ho se jo, o sigui que el que en Josep va veure a la meva cara, era real.
Total que les 7'30 ens posem a la plataforma per veure la sortia dels "pros", els professionals, es espectacular tot i que nomes son 20, com naden, i quina enveja hem, i suposo que ens donen. Pasen uns minuts i estic amb en Jordi, el company d'Alcoi, en Josep ja es a l'aigua escalfant, jo faig el que puc per que el temps pasi mes a poc a poc, uufffffff, ja arriba el moment i penso, que collons David, has vingut fins aqui, doncs a nadar. Em tiro a l'aigua i per primer cop en un triatlo hem poso al mitg del grup, sempre hem posava en una banda, i som mes de 500, quin dia per probar-ho, no?
Toca la bocina, i comenso a moure els brasos, esperant les sensacions de sempre, nervis fins els primers 500 o 800 metres, pero aqui no hem pasa, igual per les continues picades de les ja comentades "mini meduses". Vaig en un grup d'uns 8 nadadors, i veig que anem deixant gent enrera, hem comenso a divertir. Abans de mitja cursa, hem be al cap una de les llisons de natacio que hem va donar en Josep, ara no us l'explicare, pero hem dona bon resultat i deixo el grup, hem veig be al fer el gir de tornada, agafo el grup del davant i hem quedo alla fins al final, no vull forsar la maquina. m'agafo la transicio amb molta tranquilitat, "nomes" hem queden 180km de bicicleta pel davant.
Vaig seguint tots els consell d'en Josep, pedalo facil amb un pinyo menys del que portaria normalment, i en les pujades fortes cambio al plat petit, la primera volta hem va molt be, clavo les 2 hores que volia fer, comenso a notar la calor, ho sigui que els bidons d'aigua els reparteixo entre beure'ls i tirar-mels pel damunt. La segona volta s'hem fa complicada comensa a bufar el vent i hem poso nervios, nomes porto 80 km i no estic gaire be, torno a seguir els consells del "trainer" hem poso a menjar i beure mes sovint, arribo al km 120 i comenso la tercera volta recuperat i en 1 hora 50. La tercera volta m'he l'agafo amb mes calma i pensant en el que hem vindra despres, i penso on m'he fotut, tot i que estic disfrutant de la bici pero no del calor, hem sembla que ja porto mes aigua pel damunt que beguda, aixo es horroros, i mes quan sobre el km 140 hem criden pel meu nom, i es en Josep en un avituallament, hem diu que no es troba be i que jo segueixi, estic tota l'estona pensant en ell, mirant de tornada el sentit contrari per si s'ha recuperat i el veig pasar, pero no, arribo al mateix punt i encara es alla, hem paro, xerrem un moment, hem diu que no pot, hem dona el "xupetin" que li quedava i m'anima a seguir, segueixo pero ja amb un regust amarg, hem reventa que li hagi pasat aixo. No hem dono compte i estic al km 170, i en broma dubto de si frenar per no tenir de fer la marato, 180km i encara tinc ganes de conya.
Arribo a la transicio amb una calor que ofega, aqui si que dubto del que faig, seguir o no, penso amb en Josep i crec que tinc d'acabar per ell. Ell hem va fer venir i tinc de fer-ho, com li vaig dir a ell, pels meus co...ns.
Faig uns 800 mts corrents i hem tinc de parar, hem be un dolor al costat horroros, un flato com mai, camino una estona i hem pasa, torno a correr, trotant molt a poc a poc i hem comenso a nota la pell cremada, no m'he posat crema suficient i ho estic pagant, suposo que ja ho comprobareu a la foto. Faig la primera volta corrents i no vaig gaire be, decideixo caminar una estona i es converteix en un martiri, hem be molt de mal de cap, i tinc de fer tota la segona volta caminant, comenso a suspesar la posibilitat d'abandonar, pasen mases ambulancies i veig molta gent vomitant. Hem venen al cap tots els missatges de suport que hem tingut fins al moment i decideixo que no puc deixar-ho aqui despres de 4 km nadant, 180 km de bici i ja 20 km de cursa a peu, arribo a la 3a volta i hem decideixo tornar a correr, ja no fa tanta calor i hem faig alguna dutxa d'aigua amb gel, hem senta be, pero com ha dit en Josep el panorama es dantesc, com esta la penya. Abans d'acabar la 3a volta hem tornen a venir tots els mals i tinc de tornar a caminar decideixo que no correre mes pero camino a un ritme alt, inclus pasant a gent que corre, arribo al bucle, es el km 36 ja nomes hem queden 6km de tornada, pero a partir d'aqui be el pitjor, hem comenso a marejar i fins hi tot al km 39, hem paro 5 segons i penso si seguir o no. Menys mal que camino 100 mts i hem be a buscar en Josep amb la bici, i m'acompanya fins a 500 mts del final, encara penso si seguir, pero comenso a sentir l'espiker i hem comensa a caure alguna llagrima, arribo a la recta d'entrada a meta, intento controlar la plorera pero s'hem fa dificil, finalment traveso la linea, aixo s'ha acabat, soc finisher, el somni i el repte s'han aconseguit, hem penjen la medalla de finisher i hem be tothom al cap, quina pasada, a valgut la pena.
Voldria des d'aqui fer un peto i una abrasada a tothom que ha estat amb nosaltres durant tot el que ha durat aquest ironman, i no hem refereixo des del dia 16 que varem marxar si no des de que va comensar l'idea i la preparacio d'aquest "hiper-mega durissim" ironman.
Tambe vull donar les gracies, encara que ja li dire a n'en Josep per fer-me ser "finisher" i a l'Imma per aguantar-nos aquests dies. I a tots dos per ser com son.

CRONICA IRONMAN

Cara i Creu del C.A.Xaloc en l' Ironman de Malaysia.

Us fare una mica de cronica del que va ser ahir un del ironmans mes durs del mon.

El desperador sona a les 4:30 i a la zona de boxes ens hi presentem sobre les 6:00, suficientment temps com per preparar-ho tot amb tranquilitat.

He visualitzat aquest moment mils de vegades i ho preparo tot amb gestos quasi automatics. Esta tot a punt, estic tranquil...tot sembla ok.

En David em ve a visitar un parell de vegades al box i el veig amb cara de "collonito", el tranquilitzo i li dic que fara una cursa com es mereix, de pm.

A les 7:30 surten els pros. Ens fiquem el gorro, ulleres, ens desitgem sort en la carrera i ens tirem a l' aigua per calentar.

7:45, el mar esta en calma, l' aigua calenta, hi han ganes de nedar, hi han ganes de patir. Es dona el tret de sortida i em situo al grup capdavanter. VAig agant sensacions mica en mica, ja que penso que el dia sera llarg i s' han de reservar forces. Els primers 2k es fan en un mar completament pla, comenca a sortir el sol, i ja estas ficat dins l' Ironman. A la tornada agafo els peus d' una tia que va com una moto i faig la tornada visualitzant el que haure de fer en el box. Surto segon de l' aigua i agafant algun pro retrasat. Faig el canvi de roba en el box i surto com un coet per agafar la bici.

Ja des del primer moment que pedalo amb el 9, veig que es pro i decideixo que pot ser una bona roda. Ens juntem uns 5 o 6 rodant per l' autovia que ens portara cap el primer canvi de sentit. Les pulsacins les mantinc baixes, em noto be, pero decideixo no tirar...el dia sera llarg. Bec, menjo, bec...km 60 em passa el Thomas Vonach (7e general) me' n vaig amb ell. El ritme es mes rapid pero crec que el puc seguir be. Se'm comenca a rostir el cap, em tiro aigua,menjo, bec..no anem a tope pero no estic al 100%, penso que se' m passara i les sensacions bones retoranaran. Crec creuar-me amb en David, ja que em criden pel nom, li foto un crit pero no em deura haver sentit.

Km120 i comencem la segona volta. Veig a l' Imma, em dona anims. Estem a 40 graus i una humitat tremenda. Decideixoagafar l' special bag en el proxim avituallament. Agafo sense problemes, i a la primera mossegada, trec la barreta literalment, aixi com tot el liquid que em prenc.

km 130 ko. DNF!

Al cap d' una estona veig al David. L' animo i li dic que reservi forces per la marato. El veig a tope. Avui sera finisher! Avui sera un Ironman!

A la marato el veig malament pero qui no esta patint en aquell infern. Calor, humitat, veig a gent vomitant, a un canviant-se la cama protesica que porta, no paren de passar ambulancies...el panorama es dantesc.

A la segona volta de la cursa a peu, torno a veure al David, aquesta vegada caminant. Li pregunto que que tal, i em diu que te un mal de cap terrible, li donc una pastilla, se la fot i em diu que avui acabara pel seus c...

Al cap d' un parell d' hores ja me'l trobo que li falten 2km. Va tocadissim pero li dic que ja li falta poc, i que guardi forces per fer corrent l' ultima recta.
Ultims 200mts...el veiem que ve super suelto, el graven, l' animem, creua la linea de meta.

12h58'i esta destrossat...pero en Deivid Champs (com diu l' Speacker) ja es un Ironman. ENHORABONA!!!

Nomes donar-vos les gracies a tots els que ens heu seguit i ens heu recolzat en aquests ultims dies. Ens alegra molt tenir-vos animant des de l'altre punta del mon.



jvc

FOTOS DIA 21/22

PULAU BERAK

El dia va comencar una mica mes tard de costum (sobre les 7:00, per mi, i sobre les 9:00 per l' imma i el David)jo seguint amb el meu insomni i ells disfrutant a base de b, els c....!

Una vegada fora del llit, ens vam arribar al buffet de l' hotel. suposo que el David ja us ho haura comentat en un altre post, no em vull fer pesat pero es que es impressionant. Seria un no parar de menjar fins a reventar, hi ha de tot i mes, i es que ens fotem les botes literalment.


Una vegada la panxa plena, ens arribem a la platja (privada,jejeje) de l' hotel, on ens espera l 'embarcacio que ens portara d' excursio per les illes del voltant. Aquesta embarcacio (que m' imaginava diferent...) es tracta d' una lanxa rotllo vietnamita.

Al cap de 20 minuts arribem al primer desti de l' itinerari, "The Island of The Pregnant Lady", la illa de la dona embarassada, el nom sorgit de la forma de la seva oreografia. Nomes desembarcar, una colla de monos mors de gana ataquen a la meva estimada, llancant-se sobre la bossa que hi portava menjar. La situacio era divertida....dos monos escapant-se per banda amb una bossa de patates xips, i enfilant-se sobre l' arbre. Aixo se' n diu tenir una bona entrada...
Cinc minuts mes tard, i tot pujant unes escales ens trobem amb un entorn espectacular, un llac immens enmig de la mateixa illa. Amb un tres i no res ja ens trobem nedant en les aigues naturals d' aquest fantastic paratge, juntament amb un grup de japonessos que es flipen un rato..

El seguent espectacle que disfrutariem en el transcurs de l' excursio, era el vol de l 'aguila Marina i laguila de Langkawi en ple vol i descens en busca de peix. Veure com volen, es llencen i planegen sobre l' aigua amb la grandiositat de les seves ales es un espectacle dificil d olvidar.

L' ulitma parada i la mes fascinant va ser l estancia a l illa de Pulau Berak, durant al llarg d' una hora vam poder gaudir dels encants d' aques fantastic entorn.
En les fots ja ho veureu, perque es tracta d; un lloc de postal, les palmeres, la platja de sorra blanca, l 'aigua calenta i cristalina fan d' aquesta illa un lloc inigualable per desconectar i passar uns moments de relax.


Van ser quatre hores que van passar volant...una vegada arribats a desti ens fotem una pizza a l 'hotel i siesta. Per la tarda recollida dorsals (que no els vam poder recollir) a l' hotel de l' organitzacio i vol pel centre comercial ah! i parada a la pelu.

Ja veieu que la vida en aquest mon es mooooolt dura, pero com tot, s'acaba. Aixi doncs, intentarem aprofitar-ho el maxim possible no fins abans passar pel gimnas, el jacuzzi i la sauna (podeu veure el gym que anem, en una foto que hem adjuntat amunt queda just davant la platja).

Aquest es el dia tant estressant d' ahir, dema messss. Espero que us hagin agradat les fotos (segur que si) be no menrotllo mes.


Per cert, moltes gracies pels vostres anims i suport, segur que sera un plus al dia de la carrera.

PD: En David esta pletoric amb el circuit de la bici...diu que fara una mitja de 40 per hora...jejeje i que miri cap enrere pq em vindra a la caza y captura.


jvc

+FOTOS

DIMARTS

DIMARTS

Hola a tots altra vegada,
Avui tambe amb el temps just per escriure el nostre dia a dia, i en el que tambe voliem deixar constancia de coses d'ahir que no varem comentar per que encara no havien pasat. Com per exemple, i en Josep "el trainer" no es creuria que explicaria, el que hem va pasar ahir a les 19 hores, varem anar a nadar a una de les platjes de l'hotel, si si en te tre o quatre i nomes pels clients, jijijii quina enveja altre vegada, no? Doncs al que anava que varem anar a nadar a la platja que hi davant del gimnas de l'hotel o despres voliem anar a fer els estiraments corresponents, ens varem posar a l'aigua i mentre hem posava el gorro i les ulleres, vaig sentir una picada al peu que hem va ser saltar del mal, hem vaig espantar un pilo, per no dir un altre cosa, i vaig sortir corrents cap a la sorra on vaig veure que hem sortia sang del peu, jo ja hem veia a l'hospital amb el peu amputat, pero no, al final va resultar que vaig estar a punt de trepitjar un cran d'aquells grosos i el "tiu" es va encarar amb el meu peu, i va guanyar, jajajajaja, en Josep quan i pensa encara riu, jo no, quin susto, jajajajajaja, ara ja esta pasat el susto pero no el mal del peu.
Avui en Josepo tampoc a pogut dormir, a ell li ha afectat m'es el jet-lag que a l'Imma i a mi, avui li donarem una "dormidina" per que descansi, vulgui o no.
Jo m'he llevat a les 7 i he anat al menjador on hi he trobat en Josep que comensava a esmorssar aixi que jo tambe mi he posat i hem tornat a fer tremolar l'economia del'hotel Sheraton, encara que despres dels comentaris d'alguns de vosaltres i amb la consciencia tocada, no hem menjat tant com els dies anteriors, pero entre rialles, ja fem el comentari "que no els hi pasi res el dia abans i despres de la cursa, aquesta gent haura de tancar portes", jijijii.
Despres d'esmorssar i amb l'Imma encara mitg dormida, agafem els trapaus i ens anem cap a KUAH, a veure si descubrim el circuit de correr i nadem una estona, tambe ens conve descobrir l'hotel de l'organitzacio per poder anar a buscar els dorsals i demanar altre informacio. Arribem a la capital i entre pregunta i pregunta finalment arribem a l'hotel de l'organitzacio i de bones a primeres ja ens agafem hora per les 11 per fer-nos un massatge, en Josep diu que te les cames carregades, jo no, pero que carai un massatge es un massatge i tambe mi apunto. Agafem las furgoneta, sembla el "tronco mobil dels picapiedra" (ja posarem una foto), ens enem cap al port on es fa la natacio i el circuit ja esta marcat i amb piraguistes a pount d'acompanyar als participoants que vulguin fer algun entrenament, sense pensar-nos gaire ens treiem la roba i de cap a l'aigua. Esta terbola i no es veu res, al contrari del que pensavem aqui no farem dues voltes, si no 2 quilometres d'anada i dos de tornada, creiem que es millor, tot i la forta corrent que hi ha. Quant sortim de l'aigua estem tots dos vermells a causa de les continues picades de mini-meduses, no fan mal pero es com si t,anesim donant corrent mica en mica, hem sembla que haurem de nadar rapit el dia de la cursa.
Sortint de l'aigua cap a fer-nos el massatge, on nomes i ha una dona que ens sap la resta son aprenents que ens dona l'impresio que estan fent practiques, aixi es que no en sortim gaire descansats de cames i amb 160 RM (riminis o ringuis, la moneda d,aqui) menys a la butxaca. Com que ja s'ens fa tard, li hem dit a l'Imma que abans de les 12 seriem a l'hotel i son 3/4 i encara estem a Kuah, agafem el troncomobil i a "tota pastilla" (a 90 km/h, no dona mes) cap a buscar-la, per que varem quedar que avui tocava excursio, tenim d'anar a veure uns salts d'aigua i una platja de sorra blanca preciosa.
Arribem a l'hotel i per enveja de tots vosaltres altre vegada, s'ha pasat tot el mati despres d'esmorssar, de la piscina a la platja i de la platja a la piscina, tornara negra, jijiji.
Hem aconseguit arribar a la platja de sorra blanca on ens hem banyat i despres hem anat a dinar, tambe hem aconseguit trobat els salts d'aigua, amb els noms que hi han per aqui es dificil identificar els llocs, pero com que no es epoca de plujes esta ben sec i no cau ni una gota, ooohhhhhhh, amb aigua ha de ser espectacular.
Hem tornar a l'hotel a les 17'15 i ens hem posat a fer la migdia, en Josep i jo, per que l'Imma a tornat a la piscina, ella si que li treu el suc.
Ara ja son les 19 i tinc de tancar aixo per que l'horair d'internet a l'hotel es de 9 a 19, aixi es que avui us quedeu sense fotos pero dema prometem penjar-ne un pilo, com que no tenim entrenament, nomes anirem d'excursio a veure unes illes al mati i a la tarda ens hi posarem de valent, d'acord?
Apa doncs, ens despedim donant-vos les gracies per aguantar-nos a traves del blog, esperem els vostres comentaries, ens han agradat un pilo. Una abrasada per tots

ARRIBADA A LANGKAWI

Hola a tots les blogers,

Donat que ahir no ens hi varem poder posar us fem el resum de diumenge i el de dilluns

DIUMENGE
Som aqui des de ahir i no hem tingut temps fins ara de posar-nos a explicar les nostres aventures, i avui tampoc es el dia en que ho podrem fer extensament donat l,horari d,internet a l,hotel amb els nostres entrenaments i el dia a dia, no es gaire compatible.
Ahir despres d,arribar molt cansats del llarg viatge, prop de 13 hores d,avio mes el temps d,espera en les escales en varen fer estar vitjant durant prop de 27 hores. Al arribar a l,hotel nomes teniem en el pensament estirarnos a dormir una estoneta, cosa que varem fer. Despres d,aquesta migdiada toca posar-se les piles i decidim posar-nos les bambes i anar a correr mitja hora, l,Imma s,en va a la piscina, quina enveja ens fa, per que la calor es insoportable i a l,igual que l,humitat. Agafem la carretera i pasem pel mitg de barraques on fan menjar i on hi ha un trafic caotic, per aixo decidim agafar un caminet per estar mes tranquils i trobem un grapat de nens jugant a fer carreras descalsos i decideixen que tambe volen entrenar i es posen a correr amb nosaltres, ens agrada molt i fa veure,ns el tipus de gent d,aquesta illa. Gent molt agradable i simpatica, vagin on vagis et diuen "hello" i un somriure.
Ahir tocava sopar aviat, la gent de l,hotel es deuria espantar despres de l,arrasada que varem fer al bufet, jijiji (el que els hi espera), tambe tocava anar aviat al llit, cosa que varem fer, aixi es que a fer nones tots tres

DILLUNS

En Josep no tenia son i a les 5,20 del mati, es/ens desperta pere anar-sen a correr, jo mitg adormit, li recordo que no esta gaire be del bolet, jajajajaja. Prop de les 7 torna i ens anem ell i jo a esmorssar deixant a l,Imma a l,habitacio dormint. Fem la
segona entrada al menjador, aquest cop per esmorssar, uuuffffff lo que arriba a haver-hi a n,en Josep li salten els ulls veient tot allo, i a mi hem cau la baba, aixi es que ens hi posem estem quasi be 1 hora menjant, aquests dies hem de cremar molt, almenys aixo es el que diu el "trainer" i jo li faig cas que carai, ens bosem les botes i algo mes, hem sembla que la gent de l,hotel comenssa a estar espantada, jajajajaja.
Avui toca bicicleta, aixi es que ens hi posem a les 9 i en direccio a KUAH, la capital, i on hi ha el centre neuralgic de l,IRONMAN, fem una bona part del circuit de bici i ha mi hem fa por, molt bones sensacions i hem sembla un circuit molt rapit. En Josep pensa el mateix, aixi es que hem quedo mes tranquil, l,unic inconvenient es que amb els noms d,aqui, no sabem trobar ben be la totalitat del circuit. Aixi es que despres de veure on esta el "jety point", el lloc on estaran els boxes i la sortida i arribada, ens en tornem cap a l,hotel, a uns 20 km de distancia, amb les sensacions que teniem a l,anar, oeoeoeoeoe, tot i el vent fem una bona mitja.
L,Imma ens espera a la piscina, es espectacular, d,aquestes que semblen que cauen al mar i amb bar dins de l-aigua, quina enveja que us fem veritat. Ens banyem una estoneta, prenem uns sucs, bonissims i agafem la "furgoneta" i retornem a la capital per dinar i fer una miqueta de turisme.
Ens donem compta de que es tard i agafem el trasto de furgoneta i cap aqui, a fer els deures, ahir no varem posar res en el blog i ja toca. Sapigueu que quan acabem ens en tornem a la platja, es tem ja ben vermells del sol, uuuffff quina calor.
Cal aclarir que en aquest escrit hi ha un pilo de faltes d,ortografia, pero entre que tenim presa, que el teclat es angles i que per mi l,ortografia no es el meu fort, es el que ha sortit. Dema segur que en Josep fara millor.
Aixi doncs ens despedim, l,Imma, en Josep i en David, des de Langkawi, agraint altre vegada, no ens en cansarem, el vostre recolsament.
Adeeeuuuuuuuuu

DESPEDIDA

Bé companys, amics i tothom en general, ja queda molt poc per empendre el viatje/repte que ens varem marcar amb en Josep fà uns mesos, tot arribant d'Eivissa de participar en l'Home de Ferro. En 20 horetes pujarem a l'avió que ens portarà capa Roma i d'alla a Kuala Lumpur on tornarem a fer escala i fer el tram final fins l'illa de Langkawi, bé per en Josep es Languaki, que hi farem, jajajaja.
Vull des d'aquí i abans de marxar agraïr totes les mostres de suport que hem rebut de tothom, gent de l'equip, esportistes d'altres modalitats i gent no esportista, la veritat es que això fà que marxem cap allà mlt motivats i amb ganes de tornar amb el repte aconseguit.
A partir de diumenge intentarem plasmar en aquest blog, el nostre dia a dia a Malaisia i posant fotos del que anem fent per allà.
Així que no m'enrotllo més i hem despedeixo de tots i fins el diumenge

David

NO COMMENT...