Cara i Creu del C.A.Xaloc en l' Ironman de Malaysia.
Us fare una mica de cronica del que va ser ahir un del ironmans mes durs del mon.
El desperador sona a les 4:30 i a la zona de boxes ens hi presentem sobre les 6:00, suficientment temps com per preparar-ho tot amb tranquilitat.
He visualitzat aquest moment mils de vegades i ho preparo tot amb gestos quasi automatics. Esta tot a punt, estic tranquil...tot sembla ok.
En David em ve a visitar un parell de vegades al box i el veig amb cara de "collonito", el tranquilitzo i li dic que fara una cursa com es mereix, de pm.
A les 7:30 surten els pros. Ens fiquem el gorro, ulleres, ens desitgem sort en la carrera i ens tirem a l' aigua per calentar.
7:45, el mar esta en calma, l' aigua calenta, hi han ganes de nedar, hi han ganes de patir. Es dona el tret de sortida i em situo al grup capdavanter. VAig agant sensacions mica en mica, ja que penso que el dia sera llarg i s' han de reservar forces. Els primers 2k es fan en un mar completament pla, comenca a sortir el sol, i ja estas ficat dins l' Ironman. A la tornada agafo els peus d' una tia que va com una moto i faig la tornada visualitzant el que haure de fer en el box. Surto segon de l' aigua i agafant algun pro retrasat. Faig el canvi de roba en el box i surto com un coet per agafar la bici.
Ja des del primer moment que pedalo amb el 9, veig que es pro i decideixo que pot ser una bona roda. Ens juntem uns 5 o 6 rodant per l' autovia que ens portara cap el primer canvi de sentit. Les pulsacins les mantinc baixes, em noto be, pero decideixo no tirar...el dia sera llarg. Bec, menjo, bec...km 60 em passa el Thomas Vonach (7e general) me' n vaig amb ell. El ritme es mes rapid pero crec que el puc seguir be. Se'm comenca a rostir el cap, em tiro aigua,menjo, bec..no anem a tope pero no estic al 100%, penso que se' m passara i les sensacions bones retoranaran. Crec creuar-me amb en David, ja que em criden pel nom, li foto un crit pero no em deura haver sentit.
Km120 i comencem la segona volta. Veig a l' Imma, em dona anims. Estem a 40 graus i una humitat tremenda. Decideixoagafar l' special bag en el proxim avituallament. Agafo sense problemes, i a la primera mossegada, trec la barreta literalment, aixi com tot el liquid que em prenc.
km 130 ko. DNF!
Al cap d' una estona veig al David. L' animo i li dic que reservi forces per la marato. El veig a tope. Avui sera finisher! Avui sera un Ironman!
A la marato el veig malament pero qui no esta patint en aquell infern. Calor, humitat, veig a gent vomitant, a un canviant-se la cama protesica que porta, no paren de passar ambulancies...el panorama es dantesc.
A la segona volta de la cursa a peu, torno a veure al David, aquesta vegada caminant. Li pregunto que que tal, i em diu que te un mal de cap terrible, li donc una pastilla, se la fot i em diu que avui acabara pel seus c...
Al cap d' un parell d' hores ja me'l trobo que li falten 2km. Va tocadissim pero li dic que ja li falta poc, i que guardi forces per fer corrent l' ultima recta.
Ultims 200mts...el veiem que ve super suelto, el graven, l' animem, creua la linea de meta.
12h58'i esta destrossat...pero en Deivid Champs (com diu l' Speacker) ja es un Ironman. ENHORABONA!!!
Nomes donar-vos les gracies a tots els que ens heu seguit i ens heu recolzat en aquests ultims dies. Ens alegra molt tenir-vos animant des de l'altre punta del mon.
jvc
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Felicitats a en David per ser finisher !!! Hem sap greu per tú Josep ... res molts d'anims que ara en calent son mals moments ... no sé quans dies us queden per allà pero relaxeu-vos i disfruteu el que pogueu ...
RGB
Hola crack!!!!!!!!! Si, i amb exclamació perquè ho ets. Perquè un tio que surt vuitè de l’aigua per davant de professionals, a escassos 5 min de tot un campió del mon a Hawai…segon del seu grup d’edat en la natació,i que anaves primer en la bici fins trobar-te malament, això no ho fa qualsevol. No et rendeixis ja hi ets, estàs destinat a fer de grosses , i el dia que et trobis bé, joder quin ensurt s’emportarà més d’un, i no parlo dels que et coneixem que sabem de sobres del teu potencial. Ara toca treure la lectura positiva i analitzar el perquè et passa això. Tens el més important , el talent, sacrificat com pocs, l’Imma i gent que creu amb tu i que estem amb tu, com s’ha vist aquest dies. Apa campió, qui sap potser aquest resultat serà en terres francesas i podrem gaudir-ho plegats com a Elx. Una abraçada molt forta per tots tres i que tingueu bon viatge de tornada.
Dons, si, que sapigues que nosaltres seguirem animant-te i que com ha dit en richart, a seguir lluitant, que queda molt per fer!!!!!!!
Ànims!!!!!!!!
Muaks!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada