Des de la tornada de la nostra expedició a Malaysia no he tornat a ser ni una ínfima part del què era. Al principi cansament i aturdiment, ho atribuïa al viatge, al estrés competitiu, al clima, l´aguantar al David durant 2setmanes jajaja, però al cap de poc de reiniciar la pràctica esportiva notava que hi havia "algu" que no anava bé. El cansament i l´apatia generalitzats, el voler i no poder (difícl d´explicar) és realment desesperant. Veure la gent entrenar, competir, gaudint d´aquest esport, i jo cansat per qualsevol cosa ÉS MOLT DUR!!!A falta de saber el diagnòstic definitiu, el repòs s´ha con vertit en el meu millor aliat per afrontar aquesta situació.
Així doncs, estic "disfrutant" d´un període d´inactivitat merescut o no,i traslladant tota la meva energia (la que em queda) a conrear-me en altres facetes de la meva vida, o almenys això intento. La reflexió, la lectura, projectes futurs..., intentant apendre coses de la vida, de les persones, pensant amb les ganes que tinc de reinicar els entrenaments. En definitva, buscant un equilibri; és aquí on diuen que resideix la felicitat.
jvc
2 comentaris:
Ànims Josep hem sembla que estas petint una mena de sindrome d'estres post traumatic. I es que mantenir els ritmes de dedicació i petiment a part de ésser dur pel cos també ho es per l'ànima. Res a recuperar una mica l'ànima ...
RGB
Hola Josep, sé pel què estàs passant, l'any passat amb l'anèmia ho vaig petir, i tot just començava en aquest món, i ara o per la feina o per l'estrés, que tu ja saps, en fi, mai puc entrenar com voldria, però has de seguir lluitant. I t'agraeixo tot el suport, entrenos, ànims...i t'encoratjo pq continues així, treballant per millorar i buscant alternatives per no parar boig. El dimarts al sortir del pavelló et vaig fer cas i vaig fer la inscripció pel tri de st feli, "que tremolin"...jajajaja...gràcies per ser-hi i cuidat molt, eh?
Publica un comentari a l'entrada