CRONICA IRONMAN II

En Josep ja us ha explicat la seva versio de l'ironman, jo us explicare la meva.
Ja sabeu l'horari que varem portar fins al comensament de la proba, i que jo portava un acolloniment a sobre que nomes ho se jo, o sigui que el que en Josep va veure a la meva cara, era real.
Total que les 7'30 ens posem a la plataforma per veure la sortia dels "pros", els professionals, es espectacular tot i que nomes son 20, com naden, i quina enveja hem, i suposo que ens donen. Pasen uns minuts i estic amb en Jordi, el company d'Alcoi, en Josep ja es a l'aigua escalfant, jo faig el que puc per que el temps pasi mes a poc a poc, uufffffff, ja arriba el moment i penso, que collons David, has vingut fins aqui, doncs a nadar. Em tiro a l'aigua i per primer cop en un triatlo hem poso al mitg del grup, sempre hem posava en una banda, i som mes de 500, quin dia per probar-ho, no?
Toca la bocina, i comenso a moure els brasos, esperant les sensacions de sempre, nervis fins els primers 500 o 800 metres, pero aqui no hem pasa, igual per les continues picades de les ja comentades "mini meduses". Vaig en un grup d'uns 8 nadadors, i veig que anem deixant gent enrera, hem comenso a divertir. Abans de mitja cursa, hem be al cap una de les llisons de natacio que hem va donar en Josep, ara no us l'explicare, pero hem dona bon resultat i deixo el grup, hem veig be al fer el gir de tornada, agafo el grup del davant i hem quedo alla fins al final, no vull forsar la maquina. m'agafo la transicio amb molta tranquilitat, "nomes" hem queden 180km de bicicleta pel davant.
Vaig seguint tots els consell d'en Josep, pedalo facil amb un pinyo menys del que portaria normalment, i en les pujades fortes cambio al plat petit, la primera volta hem va molt be, clavo les 2 hores que volia fer, comenso a notar la calor, ho sigui que els bidons d'aigua els reparteixo entre beure'ls i tirar-mels pel damunt. La segona volta s'hem fa complicada comensa a bufar el vent i hem poso nervios, nomes porto 80 km i no estic gaire be, torno a seguir els consells del "trainer" hem poso a menjar i beure mes sovint, arribo al km 120 i comenso la tercera volta recuperat i en 1 hora 50. La tercera volta m'he l'agafo amb mes calma i pensant en el que hem vindra despres, i penso on m'he fotut, tot i que estic disfrutant de la bici pero no del calor, hem sembla que ja porto mes aigua pel damunt que beguda, aixo es horroros, i mes quan sobre el km 140 hem criden pel meu nom, i es en Josep en un avituallament, hem diu que no es troba be i que jo segueixi, estic tota l'estona pensant en ell, mirant de tornada el sentit contrari per si s'ha recuperat i el veig pasar, pero no, arribo al mateix punt i encara es alla, hem paro, xerrem un moment, hem diu que no pot, hem dona el "xupetin" que li quedava i m'anima a seguir, segueixo pero ja amb un regust amarg, hem reventa que li hagi pasat aixo. No hem dono compte i estic al km 170, i en broma dubto de si frenar per no tenir de fer la marato, 180km i encara tinc ganes de conya.
Arribo a la transicio amb una calor que ofega, aqui si que dubto del que faig, seguir o no, penso amb en Josep i crec que tinc d'acabar per ell. Ell hem va fer venir i tinc de fer-ho, com li vaig dir a ell, pels meus co...ns.
Faig uns 800 mts corrents i hem tinc de parar, hem be un dolor al costat horroros, un flato com mai, camino una estona i hem pasa, torno a correr, trotant molt a poc a poc i hem comenso a nota la pell cremada, no m'he posat crema suficient i ho estic pagant, suposo que ja ho comprobareu a la foto. Faig la primera volta corrents i no vaig gaire be, decideixo caminar una estona i es converteix en un martiri, hem be molt de mal de cap, i tinc de fer tota la segona volta caminant, comenso a suspesar la posibilitat d'abandonar, pasen mases ambulancies i veig molta gent vomitant. Hem venen al cap tots els missatges de suport que hem tingut fins al moment i decideixo que no puc deixar-ho aqui despres de 4 km nadant, 180 km de bici i ja 20 km de cursa a peu, arribo a la 3a volta i hem decideixo tornar a correr, ja no fa tanta calor i hem faig alguna dutxa d'aigua amb gel, hem senta be, pero com ha dit en Josep el panorama es dantesc, com esta la penya. Abans d'acabar la 3a volta hem tornen a venir tots els mals i tinc de tornar a caminar decideixo que no correre mes pero camino a un ritme alt, inclus pasant a gent que corre, arribo al bucle, es el km 36 ja nomes hem queden 6km de tornada, pero a partir d'aqui be el pitjor, hem comenso a marejar i fins hi tot al km 39, hem paro 5 segons i penso si seguir o no. Menys mal que camino 100 mts i hem be a buscar en Josep amb la bici, i m'acompanya fins a 500 mts del final, encara penso si seguir, pero comenso a sentir l'espiker i hem comensa a caure alguna llagrima, arribo a la recta d'entrada a meta, intento controlar la plorera pero s'hem fa dificil, finalment traveso la linea, aixo s'ha acabat, soc finisher, el somni i el repte s'han aconseguit, hem penjen la medalla de finisher i hem be tothom al cap, quina pasada, a valgut la pena.
Voldria des d'aqui fer un peto i una abrasada a tothom que ha estat amb nosaltres durant tot el que ha durat aquest ironman, i no hem refereixo des del dia 16 que varem marxar si no des de que va comensar l'idea i la preparacio d'aquest "hiper-mega durissim" ironman.
Tambe vull donar les gracies, encara que ja li dire a n'en Josep per fer-me ser "finisher" i a l'Imma per aguantar-nos aquests dies. I a tots dos per ser com son.