DIMARTS
Hola a tots altra vegada,
Avui tambe amb el temps just per escriure el nostre dia a dia, i en el que tambe voliem deixar constancia de coses d'ahir que no varem comentar per que encara no havien pasat. Com per exemple, i en Josep "el trainer" no es creuria que explicaria, el que hem va pasar ahir a les 19 hores, varem anar a nadar a una de les platjes de l'hotel, si si en te tre o quatre i nomes pels clients, jijijii quina enveja altre vegada, no? Doncs al que anava que varem anar a nadar a la platja que hi davant del gimnas de l'hotel o despres voliem anar a fer els estiraments corresponents, ens varem posar a l'aigua i mentre hem posava el gorro i les ulleres, vaig sentir una picada al peu que hem va ser saltar del mal, hem vaig espantar un pilo, per no dir un altre cosa, i vaig sortir corrents cap a la sorra on vaig veure que hem sortia sang del peu, jo ja hem veia a l'hospital amb el peu amputat, pero no, al final va resultar que vaig estar a punt de trepitjar un cran d'aquells grosos i el "tiu" es va encarar amb el meu peu, i va guanyar, jajajajaja, en Josep quan i pensa encara riu, jo no, quin susto, jajajajajaja, ara ja esta pasat el susto pero no el mal del peu.
Avui en Josepo tampoc a pogut dormir, a ell li ha afectat m'es el jet-lag que a l'Imma i a mi, avui li donarem una "dormidina" per que descansi, vulgui o no.
Jo m'he llevat a les 7 i he anat al menjador on hi he trobat en Josep que comensava a esmorssar aixi que jo tambe mi he posat i hem tornat a fer tremolar l'economia del'hotel Sheraton, encara que despres dels comentaris d'alguns de vosaltres i amb la consciencia tocada, no hem menjat tant com els dies anteriors, pero entre rialles, ja fem el comentari "que no els hi pasi res el dia abans i despres de la cursa, aquesta gent haura de tancar portes", jijijii.
Despres d'esmorssar i amb l'Imma encara mitg dormida, agafem els trapaus i ens anem cap a KUAH, a veure si descubrim el circuit de correr i nadem una estona, tambe ens conve descobrir l'hotel de l'organitzacio per poder anar a buscar els dorsals i demanar altre informacio. Arribem a la capital i entre pregunta i pregunta finalment arribem a l'hotel de l'organitzacio i de bones a primeres ja ens agafem hora per les 11 per fer-nos un massatge, en Josep diu que te les cames carregades, jo no, pero que carai un massatge es un massatge i tambe mi apunto. Agafem las furgoneta, sembla el "tronco mobil dels picapiedra" (ja posarem una foto), ens enem cap al port on es fa la natacio i el circuit ja esta marcat i amb piraguistes a pount d'acompanyar als participoants que vulguin fer algun entrenament, sense pensar-nos gaire ens treiem la roba i de cap a l'aigua. Esta terbola i no es veu res, al contrari del que pensavem aqui no farem dues voltes, si no 2 quilometres d'anada i dos de tornada, creiem que es millor, tot i la forta corrent que hi ha. Quant sortim de l'aigua estem tots dos vermells a causa de les continues picades de mini-meduses, no fan mal pero es com si t,anesim donant corrent mica en mica, hem sembla que haurem de nadar rapit el dia de la cursa.
Sortint de l'aigua cap a fer-nos el massatge, on nomes i ha una dona que ens sap la resta son aprenents que ens dona l'impresio que estan fent practiques, aixi es que no en sortim gaire descansats de cames i amb 160 RM (riminis o ringuis, la moneda d,aqui) menys a la butxaca. Com que ja s'ens fa tard, li hem dit a l'Imma que abans de les 12 seriem a l'hotel i son 3/4 i encara estem a Kuah, agafem el troncomobil i a "tota pastilla" (a 90 km/h, no dona mes) cap a buscar-la, per que varem quedar que avui tocava excursio, tenim d'anar a veure uns salts d'aigua i una platja de sorra blanca preciosa.
Arribem a l'hotel i per enveja de tots vosaltres altre vegada, s'ha pasat tot el mati despres d'esmorssar, de la piscina a la platja i de la platja a la piscina, tornara negra, jijiji.
Hem aconseguit arribar a la platja de sorra blanca on ens hem banyat i despres hem anat a dinar, tambe hem aconseguit trobat els salts d'aigua, amb els noms que hi han per aqui es dificil identificar els llocs, pero com que no es epoca de plujes esta ben sec i no cau ni una gota, ooohhhhhhh, amb aigua ha de ser espectacular.
Hem tornar a l'hotel a les 17'15 i ens hem posat a fer la migdia, en Josep i jo, per que l'Imma a tornat a la piscina, ella si que li treu el suc.
Ara ja son les 19 i tinc de tancar aixo per que l'horair d'internet a l'hotel es de 9 a 19, aixi es que avui us quedeu sense fotos pero dema prometem penjar-ne un pilo, com que no tenim entrenament, nomes anirem d'excursio a veure unes illes al mati i a la tarda ens hi posarem de valent, d'acord?
Apa doncs, ens despedim donant-vos les gracies per aguantar-nos a traves del blog, esperem els vostres comentaries, ens han agradat un pilo. Una abrasada per tots
2.19.2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Ei irons!!!!!!!
Aqui fa un temps... Plou i fa vent. Encara ens fa mes enveja que pogueu disfrutar del sol, la platja i les piscines.
Encara ric amb lo del cranc... Es que només te pot passar a tu!!!!
Ah, avui sortiu al punt diari!!!!
Molt xulos a la foto.
O sigui que si algú no sabia que anaveu a Malaisia, avui ja se n'ha enterat!!!! Que guai!!!!
M'alegro que tot us vagi tant i tant be, i que us ho estigueu passant bomba!!!
muaks!!!!
Mireia
Hola nois, ja veig que esteu "la mar" de bé. Així que a part de menjar, platja i piscina, també entreneu??..jajaja...ningú ho dubtava, eh?...jajaja...Tinc moltes ganes de veure les platges i l'hotel o sigui que feu els deures i penjeu les fotos, d'acord...jajaja...m'agradaria estar en el lloc de qualsevol de vosaltres, però em conformo en seguir-vos des del blog i animar-vos des de la distància.
Fins demà
Mua
Olga
mira que n'ets de desgraciat mira que barallar-te amb un cranc i no guanyar-lo jajajajajajaja i lo de les minimeduses encara us ira be perque entre descarrega i descarrega nedareu mes depressa redords d'els teus veins del teu tete i de la teva cunyadissima petonets ben forts
DESDE LA CAPITAL DEL BAIX EMPORDA O SIA LA BISBAL US DESITGEM MOLTA SORT, DISFRUTEU MOLT QUE LA EXPERIENCIA JA S'HO VAL,
VISCA L'EMPORDA I ELS SEUS SUPERGANXONS.
L'OFICINA DE CAMPS MASSAGUER LA BISBAL
Ei craks de l'univers...bebeu!!!encara que no tingueu set, bebeu i bebeu...es pot seguir la carrera per internet??Aqui a Santa Cristina tothom estar esperant l'esdeveniment! Ei, Josep avui estava jugant a Golf i he vist en Jaume corrent...quant m'ha vist en el green ha pensat que veia un mirage...apa a descansar. Adeu i records a l'Imma.
Kernan
No us puc dir res més que el han dit la resta de companys:
David: moltes felicitats i amb el ritme que t'has posat tocarà treballar de valent per a conservar-lo! Enhorabona per poder superar aquest repte!
Josep: pfff... em sap molt de greu... són tantes hores d'entreno i patiment... però cal treure allò positiu de lo negatiu. Cal aprendre dels errors (si és que n'hi ha hagut). Al cap i a la fi, la vida és saber-se aixecar cada vegada més bé de les ensopegades, i estic segura que això és el que faràs. Cal anelhar allò que tant es desitja, ja que sinó, no tindria el valor que es mereix realment. Que avorrit que seria assolir les fites fàcilment, no? Ànims i endavant!!
IMMA: LA MEVA HEROÏNA!! Tot un exemple de constància, saber estar i tenacitat. Tothom qui ha assolit una fita és perquè tenia al darrera una gran persona que l'empenyia... ànims a tu també! MUA!
marina
Publica un comentari a l'entrada