TRIATLÓ DE SALOU

Ja torno a ser per aquí, tremoleu!!!!!

Triatló de Salou, es miri com es miri una petita bogeria a tres setmanes d'haver acabat l'Ironcat, però tenia moltes ganes de fer-lo, em notava força recuperat (tot i que tenia la sensació que em faltava xispa...) i també volia saber com respondria el meu cos al ritme de competi. Total que cap a Salou falta gent, i a la sortida de l'Olímpic tres xaloquis, l'Olga, en Rafa i el que sotscriu, i una debutant en l'Sprint, la Sandra.

A part de nosaltres, molta gent, molta, potser massa per un circuït relativament petit, però és el que hi ha. La Sandra cap a l'aigua a les 8:30 acompanyada de més de 150 triatletes, i la resta deu minuts despres per nedar en el mateix recorregut, però a dues voltes.

Sortim de l'aigua de la maneta en Rafa i jo, i cinc minuts darrera nostre l'Olga. La T1 rapidíssima, de les més ràpides que recordo amb neopré, tornem a sortir juntets amb la bici amb en Rafa, i a fondo!!! Tan a fondo que en la primera de les voltes la meva panxa em recorda que havia estat tota la setmana xunguillu, i en Rafa paga les conseqüències del su refredat i no pot entrar en el meu grup. Mentrestant la Sandra ja rodava les seves tres voltes, i uns minuts despres començava les cinc que li tocaven a l'Olga. Aquest any feia una mica de vent, cosa que damunt la bici es deixa notar especialment, sort que ja hi estem acostumats, això va fer que s'enduris una mica més, i tots varem fer pitjor parcial que l'any anterior...T2 altre cop molt ràpida (no semblo jo) i a còrrer!!! Que dur que es això de còrrer tan ràpid (d'intentar-ho, vaja) em sembla que li haure de fe cas al "Tsent-sei" Viñoles i fer alguna sèrie de tant en tant, jejeje....Deu quilometrets mal comptats (9 i "pico"), perqué no es normal que jo fagi 39 minuts.....tant de bó!!!! Al final, esprint amb la primera noia, que em va treure uns quants segons, per acabar en 2:07, un minutet i algo menys que l'any passat, no està mal. En Rafa també va millorar el seu temps per marcar 2:10, i l'Olga rebaixava la seva marca de distància olímpica en més de deu minuts, si es que estem fets uns màquines, jajajaja!!!!

Felicitació especial per a la Sandra, que finalitzava el seu primer tri més que contenta i es treia de sobre alguns dubtes.

Conclusió, recuperació quasi total despres de l'Iron, i a seguir apretant pel B de Banyoles de final de mes, despres a descansar una miqueta, que ja tocaria.....

I per acabar, agraïr molt i molt els ànims de la Mireia, en Compi, l'Eva i la Naia, en Roger i la Marta, el vostre alé sempre és fonamental i ajuda moltíssim!!!!!

Jordi