Aquest diumenge dia 5 hem sumat dos finishers més al club de la llarga distància: L'Olga i en Josep Companyó, debutants, juntament amb en Rafa, amb l'experiència de l'any anterior, aconseguien acabar l'Home de Ferro d'Ibiza, una prova totalment renovada per l'organització, amb una localització de boxes i circuits totalment nous, i segons sembla, molt més durs, a veure que ens expliquen els protagonistes!!
Ara toca descansar, assimilar i degustar tot el que s'ha fet aquesta temporada, i un cop recuperats física i mentalment, planificar la que vé amb uns objectius ambiciosos (si volem podem, no?)
Per la meva part els vull felicitar i animar a seguir amb nous reptes, he sentit Ironman????....
ENHORABONA A TOTS TRES!!!
1 comentari:
FINISHERS!!! a partir del diumenge 5 d'octubre aquesta paraula té un siginificat diferent per mi.
Doncs si, els tres ho varem aconseguir, tot i que com ja sabeu a mi em van descalificar per saltar-me un boia en la natació...què hi farem, els nervis i la inexperiència suposo que varen passar factura. En fi, la meva visió de la carrera és la que explico a continuació: a les 5:30 del matí varem quedar per esmorzar, sorprenentment jo estava molt tranquil.la, em vaig repetir mil i una vegades que havia vingut a gaudir de la cursa i va fer efecte, fins l'hora de tirar-me a l'aigua. Havíem de fer 2 voltes a una illa que hi havia a uns 1000 metres de la platja i des de la sorra es veia tant lluny...en fi, sona la sirena i ens tirem a l'aigua, de seguida les 30 triatletes que erem ens varem serparar, la por a ser la última va quedar en segon terme i només volia nadar i nadar per acabar el primer segement de la cursa. El mar estava molt tranquil, amb alguna medusa, que a mi em va picar al peu, però res important com per no continuar i així vaig acabar la natació amb un temps de 1:24. Vaig sortir de l'aigua, el tram que em feia més por, i vaig agafar la bici, i em vaig animar molt al veure que encara tenia moltes altres bicis al costat. Jo pujo sobre la bici i començo a pedalar, la primera volta va ser de tanteig del circuit i les altres 3 vaig agafar un ritme molt bo, tot i que a partir de la 3a volta el vent era cada cop més notable i entre el cansament acumulat i el vent va fer que el ritme minvés una mica, però jo continuava tenint molt bones sensacions i tenia ganes de posar-me a córrer i tot...jajaja. Així que al cap de 4 hores i 4 minuts sobre la bici, em vaig posar a córrer, mare meva, al principi les cames eren com dos pals de fusta, i a més hi havia un "repexó" només de començar el circuit. Però a mesura que anava corrents la musuclatura ja calenta de la bici va començar a rutllar i em vaig trobar molt i molt cómode, malgrat la duresa del circuit i les maleïdes pujades. Vaig agafar le meu "ritme de creuer" (o sigui molt lent...jajaja...però jo volia acabar..)i vaig anar fent la carrera. A partir de la tercera volta les cames ja començaven a flaquejar, però ja quedava poc i s'havia de fer l'últim esfoç. Miraves al teu voltan hi havia corredors caminant i jo pensava, tu has de continuar, més ben dit tu pots continuar, jo em sentia forta i així ho vaig fer fins al final.
Jo crec que al ser un circuit de 4 voltes, tant en la bicicleta com en el córrer, van ser les claus per mi, en tot moment tenia controlades les pujades i el ritme a portar en cada moment, i a més era reconfortant trobar-te amb en Josep i en Rafa cada horeta més o menys.
Per mi ha estat una experiència positiva en tots els sentits, tant esportivament com personalment, i he tornat amb ganes d'Ironman, però ja es veurà....
No vull acabar sense donar les gràcies a tots pels mails, trucades i missatges rebuts i a tots els que heu volgut que portés alguna cosa vostra en un repte tant especial. I especialment a l'Eva, la Naia i l'Olga que han estat amb nosaltres en tot moment.
Aquesta és la meva crónica d'una experiència inoblidable.
Publica un comentari a l'entrada